Ves al contingut principal

ficció

Un sms que diu una cosa però en llegeixes una altra. Una història escrita pels guanyadors d’una guerra. Allò que amagues i el psicòleg sap. La mentida que fas veure que te la creus. La petita incomoditat que fas passar desapercebuda i que després farà vessar el got. La televisió apagada no enganya. Somiar que la teva parella no hi sent i no hi veu, l’estimes i no coneixes el seu món. Els escrits d’un bloc que ningú llegeix, els papers perduts que vaig trobant. Els vint euros que un dia et vas deixar a la butxaca de dins de l’americana. El ram de flors de la núvia que li cau a la mateixa núvia. La olor de l’habitació de l’hotel. La picada d’un mosquit a la nit que només dura una nit. I un punt i final d’una història que té segona part. Tot és ficció.

Comentaris

robadestiu ha dit…
genial. A vegades escrius el post que necessito llegir. I no sabria dir per què. Potser serà que el post diu una cosa i jo en llegeixo una altra. Però m'agrada.
elur ha dit…
Que tot sigui ficció, no vol dir que tot sigui mentida, no?
Striper ha dit…
Genial, la picada de mosquita, son les femelles las que ens piquen.
Déjà vie ha dit…
intents, m'agrada. Es per llegir 2 vegades. O més...
instints ha dit…
doncs he hagut de llegir-ho 3 vegades per saber què deia exactament, deu ser això, que a la primera em deia una altra cosa... he preferit entendre-ho. I m'ha encantat!!!
Clint ha dit…
segur que tot és ficció? hi ha coses que ben bé poden ser reals!
daina ha dit…
i saber trobar la frontera entre la ficció i la no ficció...
Laia ha dit…
Tot té una doble interpretació. Fins i tot la ficció dista molt poc de la realitat. La petita linia imaginària on sempre estem penjant, sense saber cap a quin costat anirem en aquesta ocasió. M'ha agradat descobrir-te.
estrip ha dit…
robadestiu, la brisa fa córrer els pensaments d'un lloc a una altre.
elur, i tant que no! no son sinònims.
striper, i ens deixem picar, no?
déjà, gràcies. dos i prou eh!
instints, tu tres? la propera ho intemtaré fer més real i menys fictici.
clint, el post és real.
daina, ostres una altra frontera.
laia, a mi també a tu. Doble interpretació doble descobriment.
maria mercè ha dit…
anyorat?trist? o sorprès i esperançat? m'ha agradat molt.
estrip ha dit…
de tot una mica, maria mercè

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…