dimarts, 9 de setembre del 2008

creure


Si mai ningú hagués inventat la religió ningú sabria què és un déu, i tampoc ningú s’hi creuria. Avui anava a creuar un pont i estava en obres; no he pogut passar. Avui anava a travessar un mur i estava en obres; he pogut passar. Avui t’he mirat als ulls i no m’has vist, i ara estic trist, perquè potser tu un dia em vas mirar i jo no et vaig veure. Si et dono un regal un dia tard només és perquè avui he sigut l’únic a qui has besat. Però hem de tenir fe.

19 comentaris:

Clint ha dit...

esta bé això de ser l'únic...però la puntualitat (especialment a la hora de fer regals) també puntua!

Jesús M. Tibau ha dit...

sobretot hem de tenir fe en nosaltres mateixos, i un abona agenda per no oblidar fer regals

estrip ha dit...

només afegir que creure és com anar amb creuer, només que amb un final diferent!

Anònim ha dit...

Genial, però continua creient eh1

robadestiu ha dit...

ups, jo tb vaig un dia tard... Ahir vaig venir emboirada i només veia l'esquinç. Però ara, dins el mar, hi veig una medusa. I em pregunto si a tu te'n deuen fer, de por... I com tinc fe, sé que algun dia em contestaràs alguna de les preguntes que et faig.

Rita ha dit...

Si era el seu sant, no és greu. Tots els sants tenen vuitada, diuen... :-)

Striper ha dit...

Quin bon invent la fe contra la rao.

neus ha dit...

Home Estrip, què vols dir, que si no t'hagués besat només a tu s'hauria quedat sense regal?
Fe ens les persones i sobretot en un/a mateix/a!
Au, un petó! (però no pas perquè vulgui un regal, eh?)

neus ha dit...

o potser sí?

estrip ha dit...

clint, si però els punts no es fan fent regals, o no hauria.

jesus, una bona agenda. Algun dia arribarà el dia que en tindré.

cesc, fins que es pugui.

robadestiu, si sempre en responc. Les meduses no em fan por, una vegada una em va acariciar i em va deixar una marca, ara com que ja sé quin és el mal que em poden fer, no els hi tonc por, és un mal conegut.

rita, ah si! doncs així he fet punts també.

striper, és com un derbi de la màxima rivalitat.

elur, no ho giris dona. Només que arribar tard era fet expressament, per tenir això jo sol. Que egoista!
Vols un regal? quant és santa elur?

neus ha dit...

cada dia! jejejeje

zel ha dit...

Un dia o un altre el que s'ha mig perdut es mig retroba, quan la conjunció dels astres se'n fa ressó...mai és tard...

Anònim ha dit...

...Jo crec en l'Osasuna.

Núr ha dit...

què s'hi amaga en els escrits, que arrenquen somriures? ;)

eudald ha dit...

s'ha de tenir feeee! i tant que se n'ha de tenir!
M'ha agradat això de no poder travessar el pont, però sí el mur... Les obres, com la crisi, bé poden ser una bona oportunitat!
enhorabona!

khalina ha dit...

un petó + un regal = 2 regals

robadestiu ha dit...

ESTRIP: jeje...lo de la medussa m'ho preguntava jo, i de seguida em vaig contestar que segur que no te'n fan de por. Vinga, no estiguis trist, que de moment, ja tens un petó, i si potser un dia et va mirar, potser un altre dia us mirareu tots dos al mateix temps!! Ah! i no deixis mai de respondre sempre les preguntes... que et dongui la gana!! :-)))

neus ha dit...

ejem... d'això... no voldria pas semblar dallonses... però encara no tinc regal, eh? :P

estrip ha dit...

ejem... com que cada dia és el teu sant, tinc temps per pensar quin regal et faig!

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...