Va deixar de veure futbol perquè considera una aberració tot els diners que malgasten, va deixar de veure la formula 1 pel mateix, i les motos perquè cap portava la seva bandera. Va deixar també el ciclisme perquè estava fart del dopatge i els jocs olímpics per ser contradictoris amb la seva filosofia inicial. El seu equip de bàsquet ha desaparegut per problemes econòmics, amb l’hokey està desencantat des dels fets de Fresno. S’ha venut la televisió perquè tot això és el que mirava i perquè també estava tip de les desgracies dels telenoticies. No vol adsl perquè creu injust el preu que li fan pagar en comparació amb la resta del món. La ràdio el posa nerviós i no té paciència per llegir. Ara és a casa assegut al sofà mirant-se el mobles avorrit i continua pesant si ha de continuar fent el que creu que es correcte.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
16 comentaris:
Buf! Quin grapat de posts que m'he perdut!! I tot per estar fent el que creia correcte: preparació del curs (a casa som cinc que comencem curs cada setembre), reunions, lectures... En fi, espero poder retrobar la normalitat i reprendre altre cop el contacte amb els vostres blocs. Fins aviat.
Potser a vegades ser tan rígid tampoc és bo... Una mica de flexibilitat també va bé... :-)
A vegades es complicat sapuiger que es el correcte i si ho fem.
jo també tinc aquestes contradiccions constantment, sobretot amb el futbol. l'únic que he aconseguit és ser-ne conscient, perquè el futbol el continuo vivint igual...
es pot ser conseqüent sempre i amb tot i fins al final?
El món està fatal xiquet...
Diria el mateix que diu l'striper. Jo, segons com ja no sé què és correcte o no, llavors no faig res, i només donc voltes a tot per intentar trobar la resposta correcta. I si trobés la resposta, la meva, la que el cap i el cor em diuen a la vegada. No la que puguin pensar els altres. Suposo que sí, que intentaria fer-ho, malgrat tot.
No sé... últimament estic espessa permanentment. Potser millor no pensar molt i no creure tant. Ni idea de res.
A mi, el tema esport no m'afecta, però si ho porto a altres àmbits, no seria tan correcte. No sóc antinormes, però s'ha de permetre una elasticitat, una espontaneitat, una mica de flexibilitat... o la conseqüència t'absorbeix
Home... Entre poc i massa de les coses no...
Hi ha una dita que diu.."Totes les masses piquen"...
I al final es cansarà d'estar ajupit al sofà i també se'l vendrà???
La putadeta és que no tingui paciència per llegir, sinó tot seria més portable. Digues-li que se'n vagi a caçar bolets!
I jo que aquest matí m'he maleït la mala memòria per haver-me deixat els auriculars i no poder escoltar què fa el Barça per boca d'en Puyal!!
Perquè això sí, sóc conscient de que tot plegat és immoral, però sóc futbolera, m'agrada la F1 i miro les amotos i hi disfruto... la meva bandera no hi és ni tampoc hi serà, però l'himne italià trobo que és prou bonic.
Almenys abans de llençar la tele, podria haver vist Themroc (França, 1973), que li hagués donat unes quantes idees en les que hagués acabat llençant els mobles també i s'hagués dedicat només a menjar i a altres instints primitius.
Com a mínim que s'agafi un grapat de llibres i que es distregui, que mira els mobles no és el millor que es pot fer.
Que radical no???, que faci altres coses que segur que es distraurà :-)
ostres...només li queda l'onanisme o la contemplació!
Jo més aviat diria que enlloc de fer el que creu que és correcte, la seva és una actitud reivindicativa contra la societat actual. No sé jo si en el fons està massa convençut de que això sigui el millor... perquè ja em diràs quina mena de vida porta el pobre!! Vivim a on vivim i ens hem d'adaptar a les circumstàncies. Això no significa que ens haguem d'acomodar, cal lluitar pel que creiem que és allò més correcte, però dins unes certes "normes" de convivència social. Sinó llavors és quan un queda exclòs del món i no estem fets per viure sols!!!
Un post interessant, m'has fet pensar!
Els extrems no són bons tampoc. Hi ha moltes coses d'aquestes que ens fan aprendre del què és la vida i la realitat. El què és correcte ho és a la moral de cadascú.
Jo vaig amb retard i ara arribo a llegir aquest escrit, igual ja ni la veus aquesta opinió :-)
Mira, aquest estiu un amic em va menjar el coco amb els Jocs Olímpics i la Xina i els Drets Humans i que ell no pensava veure ni una sola de les proves... jo m'adonava de la gran part de rao que tenia. De fet, jo no hagués donat els Jocs a Pekin (a Beijin no m'acostumo) però... home!! que jo no vaig poder fer vacances!! que vaig estar molts dies a casa!! i que sempre he gaudit molt amb uns jocs...
Doncs cada vegada que mirava alguna prova... em sentia malament per la menjada de coco que m'havia fet aquell :-(
Així doncs... no sé que dir... però m'has fet pensar. I suposo que pensar és bo :-)
Publica un comentari a l'entrada