dimarts, 30 de setembre del 2008

espai

Avui ha tornat al lloc aquell on s’escapaven de la feina, on es confessaven les seus pecats, al lloc aquell, amb aquell gran pati sota les moreres.

Un lloc que a les nit és envelat i algunes tardes és teatre, és lloc de reunió del avis, i l’estona del entrepà dels paletes. Era la seva estona del cafè també, de les paraules amables, de les crítiques, de les sinceritats i dels deures de la classe de francès on potser després no hi anirien.

15 comentaris:

neus ha dit...

A vegades quan re-tornes a un d'aquests espais notes la presència de qui t'acompanyava...

Anònim ha dit...

m'has fet pensar en un altre lloc, potser un dia també n'escriuré un post.

Assumpta ha dit...

Estic segura que ha de ser un lloc fantàstic...

Clint ha dit...

Quin bell record, les campanes de francès...

Rita ha dit...

Hi ha llocs de moments inoblidables eh... :-)

Anònim ha dit...

Ostres sempre existeixen llocs d'aquests...

Albanta ha dit...

Sembla ser un lloc entranyable per a tu. No l'oblides mai i torna alli a sovint.

Sergi ha dit...

I no has pogut evitar reviure un munt de situacions, ni pensar en aquella persona, oi?

Delfica ha dit...

Aquests són refugis que reviuen per les companyies i els ambients. Normalment van acompanyats d'un tallat, o una cervesa, depèn de l'estona de l'escapada...
Salutacions.

fada ha dit...

El meu era un parc ple de desmais al voltant d'un estany amb tortugues i nenúfars. I la classe que acostumava a saltar era la de religió. Petons.

Striper ha dit...

T'ha portat bones sensacions eh.

estrip ha dit...

elur, es veritat però en aquest cas era més el lloc i el què que no pas qui. El qui podia haver sigut qualsevol.

daina, veus que bé!

assumpta, entranyable.

clint, no ho hagués di de tu eh!

rita, i tant i tant, és això!

cesc, i sempre existiran.

albanta, no hi vaig sovint no. millor deixar passar el temps i anar fent tastets.

xexu, una mica tot! i fer un cafè també!

delfica, alhora del dinar!

fada, saltant-se la classe de religió. Bé això no era l'escola sinó la feina.

striper, si si, i alguns que no tant també.

Sadurní ha dit...

Mítics racons...

iruNa ha dit...

Si les parets parlessin!!!

Les Coses són com Som ha dit...

hi ha llocs que mai oblidarem per tot el que ens fa recordar. Bon post!

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...