El cel està esgarrapat, a la platja ara s’hi veu la sorra abans tapada per les pells. Alguna medusa que fa vacances encara s’hi passeja. Surts de l’aigua i moll sents el setembre. El cafè a la terrassa ara l’ocupen uns obrers esperant un feina que no arriba. El telèfon m’avisa d’un sant i un aniversari. Avui és dia per plantejar-se els mesos que queden fins a acabar l’any. S’ha de trobar una rutina el més aviat possible, o el cel s’acabarà d’esquinçar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
16 comentaris:
Doncs a trobar aquesta rutina aviat, jo m'hi apunto també, que no és qüestió d'anar ferint el cel.
l'alternança entre època de rutina i de vacances no ha de ser tan abrupta. Cal trobar el nostre moment de vacances personals cada dia
I que bé que descrius la rutina de la platja una vegada començat el setembre i oblidada l'escalfor del sol :)
Jo no busco la rutina per desgracia la tinc marcada.
Una mica de rutina va bé, però molta tampoc et pensis tu que...
Compte amb el cel, cuda'l!
I quina joia sentir el setembre a la pell!
Si vols te'n passo una mica de rutina, em sembla que me'n sobra...
Quina descripció del què és l'actualitat noi!! "esperant una feina que no arriba", i és que la crisi arriba a tot arreu.
Bonic post!!
No, si us plau, no esquincis el cel!
Trova la rutina si és això el que vols, però el cel ni tocar-lo, bé, aquest...
Aixx... no...
Rutina no, please!!!!
Qui la vol la maleïda rutina...
Cada dia ha de ser diferent...!!!!
;-)
Diuen que les rutines son necessàries, però a mi aquesta paraula em fa una mica de por...
Potser és que no sé trobar les rutines adequades (sí, és probable que sigui això)
La rutina ens la marca els horaris.Nosaltres hem de saber esquinçar el temps d'oci i sobretot omplir-lo!
ja veig que hi ha qui odia les rutines, però a vegades en cal una per evitar donar massa voltes a les coses. A més si en tenim una després la podrem trencar, i si no no!
Escriure al bloc és una rutina?
No necessàriament és una paraula desagradable. Com que sempre acostuma anar lligat amb feina o obligacions.
ja m'agrada que arribi el setembre... quan gairebé tothom torna i busca la seva rutina jo abandono la meva
em sembla que avui tb hi ha un esquinç a la roba. Així que no puc arreglar gaire cosa. Me'n vaig a veure si puc escriure algo al blog, de forma rutinària, pq res s'acabi de trencar.
Massa rutina fa mal... massa poca també!
Un escrit molt de setembre, m'he sentit molt identificada amb això de "sentir el setembre", dels sants i dels aniversaris (especialment el dia 8...), i de trobar ja una rutina, que serà d'aquí poc! :P
(t'estàs fent molt teus els verbs "estripar", "esquinçar" i "descriure" amb aquesta tècnica tant, tant... no trobo ni l'adjectiu!)
Un petonet.
ais! jo vull anar a la platja!!!... m'encanta la platja al setembre, no hi ha tanta gent i s'està tan bé, l'aigua encara està tebiona i pots descansar i posar-te noves motivacions, reptes...
i si, tens raó, la rutina va bé i ajuda a organitzar-se
Publica un comentari a l'entrada