Tot el que em diu l'entorn avui és dins d'aquests blocs:
Vos photos: especialment m'agrada un post titulat l'envers.
i també aquí:
Les 400 culs: que curiosament també parla de l'envers.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
9 comentaris:
Ho sento, he guardat el francès en un calaix i el deixo com a intocable per la resta de la eternitat... Gràcies a Déu hi ha qui s'expressa amb imatges!!!
Per cert! Això que vas comentar dels gens ho vaig veure a les notícies (quan sento algo que val la pena -per a mi, és clar- paro l'orella... :P) i crec que vaig llegir en algun lloc que hi ha animals que tenen massa d'un gen (o no sé si era massa poc) que tenien 3927589879483 parelles i no se'n recordaven ni de qui era cap d'elles... molt curiós! Tot i que deixant-nos de raonaments científics hi ha una cosa que tenen els humans, també homes, que es diu moral...
Sento aquest rollo! Feia anys que no vagarejava per aquests móns i la veritat és que jo també ho veig tot una mica del revés, com a la foto...
Jo és que em pensava que tractava d'una altra cosa...
Elogi a la sodomia?
I el món a l'inrevés...
si és que... un entorn ben distret, el teu.
(m'ha encantat la web de les fotos!)
Jo he flipat una mica..
Trobo que la fot de l'envers és... que amb una sola imatge em parla.
suposo que ningú s'escandalitza pel terme sodomia. A més té moltes accepcions.
I pel francès, menxa, ja m'agradaria traduir-t'ho però queda't amb les imatges, que si son realment bones. I els idiomes no han d'estar al calaix dona!
Doncs jo tenia el francès enrovellat... I ara no penseu malament
Molt xula la web de les fotos
Em quedo amb les imatges... impressionants!!!déu ni do quin entorn no? jejeje. Petonets
Ostres, jo també tinc el francès a un calaix... que em temo que no he obert mai. Així és que em quedo amb les fotografies, que són increïbles!!
Dedueixo, pels comentaris que t'han deixat alguns, que el post parla de la sodomia... però com que no sé què diu, millor em callo.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada