Esperant la pluja anunciada, m’he quedat a casa tota la tarda. No tenia cap llibre per començar, cap pel•lícula que mirar i anava mirant el cel, i no arribava la predicció. Hores que semblaven perdudes per no haver planejat estar-me a casa i passadís amunt, passadís avall. En arribar el vespre i veure que no em quedaven ungles, he sortit només per anar fins al mur de la platja i tornar, però no hi he arribat. Només tancar la porta de casa he topat bruscament amb una noia que portava uns llibres a les mans el quals han anat tots per terra. Ens hem ajupit els dos a recollir-los, ens hem mirat als ulls i a través d’unes ulleres fines que semblaven entelades per uns ulls quasi transparents i delatant que uns minuts abans havien deixat anar algunes llàgrimes, m’he sentit atrapat. Ella en adonar-se’n del descobriment s’ha vist desprotegida i ha abaixat el cap. Aleshores els meus dits suaument han corregut sota el seu mentó i han acompanyat a la seva mirada per tornar-la a trobar. Amb la vergonya sobtada, s’ha aixecat de cop i ha marxat corrents, sense temps per adonar-me’n que m’ha quedat amb un llibre a les mans: "La mirada de l’àngel" de Drago Jancar, un llibre de contes sobre destins humans. Un llibre que ara m’hauré de llegir si vull descobrir qui és ella.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
15 comentaris:
Al principi m'has fet pensar amb el meu dia... un dia en què també m'he quedat a casa, en què he vist i sentit ploure, llapegar i tronar. Però el més semblant a trobades amb àngels que ha tingut el meu dia és el llibre que m'ha acompanyat durant unes quantes hores: El juego del ángel, de Carlos Ruiz Safón (que per fi he pogut començar)
M'ha agradat molt aquest post... i l'he sentit molt proper, tot va d'àngels avui eh?!
pensava que aquestes coses només passaven a les pel·lícules...
(és de debo que vius a costat del mar?)
vaja, aquesta és de les estripades que fan emocionar...
Com sempre, se'm fa tard. Me'n vaig al llit a veure si puc dormir una estona.
Això sembla extret d'una peli!!!
Caram, i passen aquestes coses a la vida normal???
Jo em pensava que el més lògic haguès estat que quan se li han caigut els llibres "Thaguès dit.. Imbècil, a veure si mires per on vas!!!!?" no???
Que és el que et diu la gent quan passa això!!!!
;-)
El proxim cop que la veiguis sera en un autobus en marxa.
Dolcet, dolcet... déliciós!
I la pluja ha arribat. Els ulls de la noia es van anticipar. La mirada humida és una mirada franca i crida ser desentelada.
Quan podrem tornar a espiar-te per l’escletxa?
e
Una llàstima que hagi marxat corrents... s'hauria d'haver quedat i llegir els teus ulls, també.
Ostres... ara no sé si és real o no... però apropa't a l'àngel...
Ves que no sigui la nova comercial de El Circulo de Lectores :-P
Ja saps, toca llegir, i toca buscar-la, per que si el que ens expliques es cert i no es inventat, això pot ser el començament d'una hermosa....amistat??? :-)
Sort company!!!!
Potser el destí ha fet de les seves i ara tens l'oportunitat de tornar-la a trobar
uns ulls humits... anuncien la pluja del cor...
potser era aquesta la predicció...
o potser era la seva...
petons de pluja...
Ai, és preciós!! De veritat...
Sí, llegeix el llibre i segur que descobriras qui és... i, probablement, la tornaràs a trobar :-)
Ja ho veus, no si val a badar!
iruna, si si àngels per tot arreu.
daina, a les pel·licules també, es veritat!
robadestiu, que fas emocionant-te tan tard!
eli, no dona no. La gent no diu imbècil! Tu no ho faries no?
striper, vigilaré l'autobús, doncs!
rita, ensucrat i tot!
e, sempre!
cesc, no importa no? ho intentarem!
jo mateixa, si és així ja tenen un soci més.
rits, el destí, perquè sempre fa de les seves?
mar, ostres, es clar!
assumpta, ja et diré si m'ha agradat!
menta, a vegades si que es millor badar!
elur, deu ser el destí. Però no havia d'haver marxat! no!
Publica un comentari a l'entrada