Desitjar alguna cosa eternament quan el desig és efímer, és potser una contradicció? Per exemple, quan es desitja passar la resta de la vida amb una persona, és un desig d'aquest matí, però qui sap si a la nit el desig continua essent tant viu. O qui sap si és el desig d'una nit i potser al matí, ja tens pressa per sortir. Però el que no tinc tant clar és si desitjar que demà i l'altre i l'altre, tingui el mateix desig que tinc avui, el converteix en un desig etern. Potser és com un joc de miralls on no hi ha infinit, o potser és la versió d'Atrapat en el temps però anomenada Atrapat en el desig.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
23 comentaris:
A vegades són desitjos que es perden a mesura que disminueix el nivell etílic a la sang.
Hola Estrip,
Penso que potser el fet de no materialitzar els desitjos és el que els fa eterns -per sempre més en suspens-. Però els humans som animals insatisfets i de seguida que obtenim allò que anhelàvem ja passem pàgina i cerquem alguna cosa més per desitjar...
Una abraçada,
S.
Aquest mariner està molt, però molt atrapat... i llegir-ho m'agrada moltíssim perquè em diu amb paraules de poeta una atrapamenta que jo fa més de vint-i-cinc anys que sento... jeje... és possible!! :-))
Sí, desitjar de tots els dies tinguin el mateix desig el converteixen en meravellosament etern :-))
És veritat, hi ha desitgos que no queden atrapats i d'altres que sí...
Els desitjos ens fan caminar, i són sans sempre i quan no es converteixin en una obsessió. Jo tinc molts desitjos... la majoria inconfessables i crec que eterns, perquè els arrossego de fa massa temps...
Oatres, atrapat en el desig podria ser un malson, no? Buff, l'eternitat espanta
"Potser és com un joc de miralls on no hi ha infinit" Jo recordo un joc de miralls que es deia l'infinit i veias la imatge reflexada infinites vegades,
Hi ha desitjos que no està gens malament que t'atrapin penso... :-)
Bona nit, poeta!
sols tu tens la clau.
Si el desig és producte d'una satisfacció, fer-lo etern s'alimenta cada dia de les teves il·lusions.
Si el desig és d'un somni, a les teves mans està convertir-lo en etern.
per a mi desitjar és viure...
i m'encanta estar atrapada en aquest ventall de desitjos...
encara que prefereixo que no siguin eterns... millor anar-los renovant a mida que es vagin fent reals...
encara que, ara que hi penso, potser hi ha desitjos que no arriben mai a ser reals...
hi pensaré...
El desig és una emoció...incontrolable, que ens fa desconnectar del món aquest de cada dia...que duri el que vulgui.
I qui no està atrapat en el desig? Volem una cosa que no arriba, i potser no arribarà mai, però cada dia és igual, cada dia ho volem. No és això un motiu per llevar-se els matins?
no podria dir-ho de millor manera que el Xexu... tot i que penso que amb desitjar no n'hi ha prou i que a vegades fins i tot pot ser perillós.
i no ens convertirien en eterns insatisfets atrapats...?
El desig és efímer? Jo no ho tinc tan clar. Potser sí que és possible desitjar eternament. Sigui com sigui, de vegades, desitjant, podem atrapar l'eternitat en un instant i sempre és una experiència emocionant.
aix... ara tinc unes ganes de desitjar... prò què desitjo?
per cert! espero a les fosques amb espelmetes l'escrit de demà! ;)
Ai, bruixoleta!!... jo també em vaig plantejar el dubte de per què haviem de considerar el desig efímer "per definició"... també tinc els meus dubtes :-))
(entrada 164)
Sadurní, aleshores atrapats en la insatisfacció? però suposo que amb ganes d'aprendre a viure com som.
iaiapunkarra, d'aquest se'n diuen al·lucinacions!
Assumpta, així existeixen, però no saps que ho és, de seguida. I segurament no n'existeixen gaires. De fet no ho sé, ho hauré d'anar descobrint. D'aquí a 25 anys escriuré un altre post igual, a veure si em continuo preguntant el mateix.
(164 un bon número de desitjos)
Cesc, així n'hi ha de tots colors. Quin és quin, hem de cercar!
Lluna, sans, obsessions, inconfessables... podríem fer-ne tot un diccionari de tipus de desitjos.
khalina, un mal son o un bon son. L'eternitat humana si que espanta si.
Striper, aquest és el joc, aquest, a això em referia.
Rita, i podem jugar amb ells a fet i amagar. Gràcies!
rits, suposo que si, que en tinc la clau. Deixaré la porta oberta i si es vol quedar...
mar, em quedo amb això que desitjar és viure, gràcies.
kweilan, i amb això també, una emoció incontrolable.
Xexu, i això... un motiu per llevar-se als matins.
elur, vigilarem els desitjos doncs també.
nimue, correrem el risc, no et sembla?
bruixoleta, potser no que no ho és. El viure i el sentir ens ho dirà, potser.
Nur, segur que tens desitjos que fan cua, segur.
Anar-ho descobrint també és maco :-)
Suposo que el desig com l'amor és impossible mantenir-lo sempre al mateix nivell. Pujades i baixades. Anar-lo desobrint. El joc , el silenci ...
Assumpta, Joana, en definitiva vida suposo, i dins de la vida, entre tantes coses, desitjos.
Si vols, pots....
Nomes t'ho has de creure i has d'aconseguir, heu més ben dit, de fer que la flama es mantingui viva, la meva fa 4 anys i 3 mesos que ho està :-)
Un petonas ben gran guapissim!!!!!
Publica un comentari a l'entrada