dimecres, 18 de febrer del 2009

pessigolles als llavis

Jo et ressegueixo amb els dits
des de sota l'orella fins els mentó,
tocant-te i no tocant-te amb l’aire.
I tu, gronxant-te,
amb les pessigolles als llavis.

18 comentaris:

Assumpta ha dit...

Què dolç i tendre, mariner!! :-)
M'encanta...

I m'agrada ser la primera en comentar jejeje

kweilan ha dit...

Molt bonic i suggerent. Tendre i càlid.

rits ha dit...

Molt tendre, i tant!
Les pessigolles fan treure somriures!

Anònim ha dit...

Dolç, molt dolç

labruixoleta ha dit...

les pessigolles als llavis sí que fan sortir somriures dolços i tendres :-)

Anònim ha dit...

Tocar i no tocar... sense espera...bufff
Bona nit i dlces pessigolles :)

Judit ha dit...

I què hi ha més tendre que les mirades de complicitat que sorgeixen enmig d'aquestes carícies tan dolces!!
Molt bonic :)

Lluna ha dit...

Molt bonic :)

Jordi Casanovas ha dit...

quanta ambigüitat i que divertida.

Striper ha dit...

Punyetero!!!

Eli ha dit...

Quin plaer fer-ho... i també rebre-ho!!!

;-D

neus ha dit...

bonic, tendre i suggerent :)

bon dia!

Ballarinadeplom ha dit...

q bonics són aquests moments!!

Anònim ha dit...

estrip...

ahir, abans d'anar a dormir, vaig escriure d'una respiració, "com un boca a boca... amb l'aire".

ja havia llegit este poema teu tan bonic... però quan vaig escriure allò, no hi pensava (o no conscientment)...; ara que hi torno i retrobo el teu "tocant-te i no tocant-te amb l'aire", penso que potser, sense adonar-me'n, vaig guardar la sensació a la memòria i per això va aparèixer després en aquell boca a boca...

disculpa el contagi, i a la vegada, gràcies.

estrip ha dit...

Assumpta, i les primeres pessigolles d'aquest poema son teves i gracies kweilan i rits i cesc i me n'alegro bruixoleta i dolces dolces Joana i gràcies somienat la lluna i visca l'ambigüitatJordi C, i per sempre més punyeteros striper, i quin plaer tot Eli, i gràcies també elur, que bonics i tant ballarinadeplom, i iruna, segur que el contagi no està en les meves paraules.

Rita ha dit...

Quanta tendresa, dolçor i sensualitat... estrip!!

Deric ha dit...

uau! m'has fet venir pell de gallina

Núr ha dit...

M'has fet sentir les pessigolles, amb aquestes paraules! Preciós i tan delicat... :)

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...