Quantes vegades passa que creus que el temps ha passat en va i després descobreixes que no és veritat. Quantes vegades passa que creus que no cal parlar, quantes vegades passa que creus que no cal llegir, quantes vegades, no cal mirar. I quantes vegades creus també, que no cal sentir. Quantes creus creus tenir, quan a vegades passa, que les veus a venir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
11 comentaris:
Passa moltes vegades, moltes...
No tantes com calen per espavilar d'una puta vegada!
masses... i encara que les vegi venir, no ho puc aturar
A la primera pregunta? Moltes.
A les tres següents? Cap.
A la del final? ?
Pasa pero la vida ja es aixo, " Pasar y pasar" o era " Rodar i y rodar" tant es bon dia noi.
Això, amic meu, només ho sap el vent... seria una bona resposta?
Sobretot la primera pregunta... passa moltes vegades. Però per alguna cosa serà... i malgrat tot, ens costa aprendre'n.
A mi encara m'agradaria descobrir que molt del temps que he dedicat a determinades coses i/o persones no ha estat en va...
No cal parlar? A vegades ho crec... no masses però a vegades.
No cal sentir? Impossible.
Crec tenir bastantes creus, afortunadament, totes es poden suportar i es compensen per coses bones...
I no, no les veig venir... a mi em peguen els clatellots per sorpresa.
Semblaria un comentari potser trist... potser sí que avui estic una mica trista... potser en cinc minuts estic somrient... ja dic, les creus que crec tenir, tot i ser-hi, no les deixo que em guanyin. Tinc coses molt bones ben aprop meu on agafar-me.
Cesc, i que bo quan ens n'adonem!
Efrem, això ja és diferent a a cadascú. Però el mmillor es adonar-se'n.
Sergo, la del final és una creu!
Striper, tant és ,les dues son vàlides.
elur, si, seria una bona resposta.
lluna, i les altres també passa. No semblen tant evidents però passa.
Assumpta, de fet deia que "no creus que cal....i després..."
però si a vegades amb el "no cal" ja n'hi ha prou, també és cert.
Creure i descreure, és tot tan relatiu. Bon joc de paraules que crec que diuen molt, i no són cap creu
Creure i descreure, és tot tan relatiu. Bon joc de paraules que crec que diuen molt, i no són cap creu
Publica un comentari a l'entrada