Quan em llevo penso
quan esmorzo penso
quan condueixo penso
digues què penses, penso.
Em penso que em llevo
em penso que esmorzo
em penso...
...que penso.
Digues.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
20 comentaris:
Molt enginyós, t'ho hauràs hagut de pensar molt bé, oi?
Boníssim!!!
Ostres... això té més d'una lectura :-))
És una passada, no sé com ho fas, tan curtets i tan bons!!
De fet jo també sempre penso i penso i penso... (per això quasi no dormo) però penso que és real, no que ho pensi (penso)
Perdó... és que estava escoltant la cançó i sóc tan burra que, quan acabo d'escriure, tanco la pàgina i, clar, s'ha acabat la música. Si no et fa res, em quedo una mica més, eh? :-)
Que a vegades cal relaxar-se i no pensar gaire.
ja ho va dir Descartes: cogito, ergo sum; mal que a vegades ens pesi.
Xexu, em penso que si!
Kweilan, pensadíssim!
Assumpta, segur que no has provat de llegir-lo al inrevés.
Striper, em relaxo quan em llevo, em relaxo quan esmorzo, em relaxo quan condueixo, digues...
elur, Descartes devia pensa molt!
Ben pensat!
Clar que n'hi ha que no pensen, els robes tots els pensaments...i jo també, només que jo, a més els xerro en veu alta...
Però no pensis que penso que penses que ens ho pensem. Està clar, em penso, oi? ;))
Aquest és el fet de pensar oi...
dic que dorms
de vegades cal deixar de pensar, i fer més
Sergi, molt pensat!
Zel, no els robo els disPENSO!
fada, em penso que no t'he entès!
Cesc, jo crec que el fet és que si et passes pensant acaba sent un no pensar!
Deric, dius bé, i tant!
Jesús, escriure el que es pensa potser. Però a efectes pràctcs, sí tens raó.
Ufff, donc jo quan em llevo sóc incapaç de pensar... ;)
No sempre és fàcil dir el que pensem. Però ara que ja és tan tard, em penso que el millor és dir: bona nit! :-)
Tants penso per només pensar-te que penses? Quina bona pensada! ;-)
Nosaltres estem encantats de que pensis i ens facis pensar!!
Magnífic!
somiant la lluna, sempre es pot deixar per després d'esmorzar doncs.
bruixoleta, no és fàcil però potser és gratificant.
Rita, a vegades a un sol pensament no n'hi ha prou.
gràcies LLuNa
un escrit realment ben pensat!
pensar-se les coses està bé, però no sortir de pensar i repensar, porta a sentir-se una mica atrapat.
Publica un comentari a l'entrada