divendres, 20 de març del 2009

erupció

Contra l'aclaparant - Stéphane Mallarmé
Traducció de Josep Navarro i Santaeulàlia
(imatge: www.avui.cat)

10 comentaris:

Striper ha dit...

La lava , la sirena , jo sento tremolors i cants.

khalina ha dit...

em recorda l'erupció d'un volcà al Sud del Pacífic que vaig veure ahir a la tele

neus ha dit...

Estrip, és molt bonic, però a mi em costa horrors llegir-ho bé... és més, se'm perden lletresi paraules entre blancs...

Jo Mateixa ha dit...

A mi també em costa un xic de llegir, la foto es brutal i el poc text que intueixo ja m'ha agradat ja.

Un petonas guapissim!!!!

Anònim ha dit...

Una gran foto i un escrit que diu la ealitat amb paraules clares i sencilles com tu saps.

estrip ha dit...

Pes si no es veuen bé els versos:

Contra l’aclaparant

Contra l’aclaparant i agut
Escull de basalt i de laves
Fins i tot dels ecos esclaves
Per una trompa sens virtut

Quin sepulcral naufragi (tu
Ho saps, escuma, que t’hi enfestes)
Suprema una entre les restes
Abolí el pal de veles nu

O això perquè furibund falta
D’alguna perdició alta
Tot l’inútil fons desplegat

En tan blanc cabell que es destrena
Avarament haurà negat
El flanc infant d’una sirena

rits ha dit...

la lluita per veure qui és més fort, el mar o la terra (a través del volcà que irromp bruscament)

neus ha dit...

gràcies :)

Assumpta ha dit...

Vaig entrar i no vaig dir res perquè no ho podia llegir bé. Ara sí :-)

I admeto que ara que ho has posat, si no arriba a ser per la Rits no ho entenia jeje

estrip ha dit...

Assumpta, a vegades no cal entendre-hp, potser de la manera com sonen les paraules ja ens sembla bonic, no creus? Això és una propietat de la poesia potser.

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...