diumenge, 8 de març del 2009

mme boulot

“Si estimes la feina tant com la Mme. Boulot tot el món t’aplaudirà. El treball és salut...”.
Això va repetint-se la Mme. Boulot. S’aixeca a les tres del matí, esmorza, llegeix, neteja el vidres, el terra, treu la pols de tots els racons de la casa i del paller. Sense un minut de repòs, i sempre cantant “el treball és salut” fins que un dia es posa malalta i ha de deixar de treballar tant.

Aquest és un dels molts contes per nens i no tant nens de Roger Hargreaves de la col•lecció MADAME.

13 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

els contes per a nens mai són només per a nens

Anònim ha dit...

és curiós que "descansar" moltes vegades ho visquem com un "treball" que també mos cal fer... i que mos coste tant de "complir".

Striper ha dit...

Non se on visc encarta no habia sentit parlar.

Anònim ha dit...

I que clar que ho diu el text, fins que es fica malalta...

Assumpta ha dit...

Ostres... ara vull saber com continua!!
Estrip... com segueix? :-)
Què li passa a Mme Boulot? Es posarà bé? Seguirà treballant tant o també descansarà de tant en tant?
... s'obrirà un blog i li quedarà tota la feina per fer?...

neus ha dit...

El treball és simplement treball, algú li hauria d'haver explicat a Mme. Boulot.

Sadurní ha dit...

El treball ens dignifica, deia irònicament el gran Rubianes.

rits ha dit...

Uix, llevar-se a les 3 del matí.....
Em sembla curiós el conte. Em sorprén en coses i no sé ben bé per on agafar-lo. Això de només viure per treballar,....

Joana ha dit...

Sempre m'han agradat els contes. I encara en llegeixo algun...Jo diria que es pot llegir entre línees alguna cosa més de les que veiem.
El meu dilema és que m'agrada la meva feina i també no fotre ni brot!

kweilan ha dit...

Em sembla que ben bé per nens no és. Em sembla molt trist tot ell

estrip ha dit...

Jesus,es curiós per es ben cert.

Iruna, per mi descansar no és un treball. Però si s'ha de vigilar que no s'hi torni.

Striper, a Catalunya no son tat conegudes aquestes col·leccions.

Cesc, molt clar. És un avis no només per les madames.

Assumpta, acaba bé. S'agafa la vida d'una altra manera. I em sembla que es fa socia del barça.

Elur, a vegades quan no t'ho expliquen ho has de descobrir solet.

Sadurní, això deia Rubianes és veritat.

rits, a les tres és molt d'hora per començar a viure per treballar eh!

Joana, dues coses que s'han de compaginar bé.

kweilan, una mica trist si. Una lliçó pels nens i que no caiguin en aquest parany!
Però al final acaba bé eh. Aprèn a viure la Sr. Boulot.

khalina ha dit...

Es tracta de no arribar mai als extrems, ni treballar massa, ni estar descansant massa... un entremig

Assumpta ha dit...

Jajajajajajajajajaja m'has fet riure a gust!!! Si es fa sòcia del Barça segur que serà molt, molt feliç :-)))

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...