Un dia buit és aquell en el que desitjaria córrer sense parar per un platja deserta, córrer i córrer, fins a l’extenuació. Córrer esquitxant-me d’aigua fins que no em quedés alè i al final, caure esgotat a la riba, entre l’aigua transparent i la sorra gruixuda, i damunt els teus braços sense poder dir res i tenir-ho tot amb una sola i inacabable abraçada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
14 comentaris:
A això dius un dia buit? Home trobar aquesta abraçada final tan reparadora em sembla que ja compensa qualsevol mala sensació anterior, no?
Un dia buit amb un final molt dolç...espero que es faci realitat.
Això deu ser un dia que comença buit i acaba tan ple d'amor com de joia :)
Si aquest és el teu dia buit... no m'imagino com deu ser el ple :)
Però quan l'abraces, el buit desapareix. Quina sensació tan fantàstica!
buit? alguna cosa no rutlla doncs... no?
doncs si això és un dia buit...els meus són un abisme jejeje
hi ha desitjos que omplen buits! :-)
agobiant córrer amb la calor i la sorra cremant els peus, però deliciosa recuperació amb l'aigua i uns braços desitjats.
Per què buit? Ens tens intrigats a tots en aquest aspecte
Això seria un dia buit? Això seria preciós!!
Ara bé... l'única explicació que jo li puc donar és que dius "un dia buit és aquell en que DESITJARIA..." i allò que desitgem és allò que no tenim...
Tu voldries tenir això que descrius i, com que no ho tens és un dia buit...
Doncs tanca els ulls i visualtiza-ho amb força... (recordes allò de visualtzar les coses per començar-es a fer realitat? docs això és el que has de fer, mariner)
Un dia buit, és aquell en què no penso en res, no vull tenir res que em destorbi el pensament i per mantenir-lo buit no puc estar parat, necessito desfogar-me, córrer, cansar-me. Però no cansar-me i trobar-me sol i que el meu alè es perdi. Si d'alguna cosa s'ha d'omplir el buit és d'una abraçada d'algú a qui estimes.
Aquest és el buit al que em referia. Buit no és una paraula dolenta.
Gràcies a tots per omplir amb els vostres comentaris.
Em permets que et porti la contrària? :-)
Buit és una paraula dolenta en cas de que al final no aconsegueixis omplir-lo d'aquella abraçada.
O sigui, que "buidar-se" és el camí... però no la meta :-))
Ostres!!! Veus com tinc poders telepàtics??
Mentre jo estava escrivint aquí a casa teva tu has passat per la meva!! ha estat quasi simultani!!... Bé, tu has passat uns minuts primer però t'asseguro que no havia vist el teu comentari abans, em pots ben creure!! :-))
llavors, amic/ga meu/meva, no seria buit
Publica un comentari a l'entrada