Home 1: -Quin dia tenim 21 o 22?
Home 2: -Ostres, m’has matat. No ho sé! Sabeu quin dia tenim?
Home 3: -Vaja! em sembla que 21, no no, potser 22, un moment...
Home 2: -a veure que ho miro al mòbil...
Home 3: -mira aquí hi ha un calendari.... collons, és del 2008!
Home 4: -a veure un moment.
Home 2: -som dia 22
Tots menys l’home 2: -home gràcies!
I darrera el taulell tot eren dones...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
13 comentaris:
I cap dona sabia tampoc el dia en que vivim? :-)
Mira que a mi, que funciono amb agenda sempre, això em passa sovint. M'he de mirar l'agenda cada cop que poso la data. Sort que sempre la tinc a prop. Sóc un desastre!
a mi de vegades em sorpren estar al mes que estem. Es una sensació estranya, i penso, a quin mes estem? a juliol? I penso, clar fa calor. Però també podríem estar a octubre... Són sensacions curtes.
El dia encara em costa més de saber sense mirar.
Serà perquè durant l'any cada dia miro bé quin dia som, per no agafar cotxe i anar a parar a l'altra punta de Catalunya.
"I darrera el taulell tot eren dones..."
Per què elles eren darrera el taulell?
I si l'home 2 diu que l'home 1 l'ha matat, com és que l'home 2 segueix interessat en cercar el dia concret?
Onze de setembre.
(Onzembre)
INDEPENDÈNCIA!
Home, bon post, estrip!
som o estem a dia 22?
i les dones es miraven als homes com s'ho preguntaven no?
Aix, jo que estic de vacances, de tantes vacances (perquè en són moltes) em costa ubicar els dies de la setmana, i més el número. Quan treballo no em passa.
No sé per què...
Assumpta, altra feina tenien que saber el dia que estem.
Carme, l'agenda un gran suport que aguanta l'era digital!
khalina, caram, i al que devia posar el calendari li devia passar amb l'any!
onzembre, expressions que es diuen.
iaiapunkarra, dona gràcies!
Jordi C, es veu que hi érem!
instits, això devia passar, que els homes eren de vacances i les dones fent feina.
quin embolic!
i tant important era el dia que era?
la veritat és que no cal saber el dia i l'hora sempre!
donem vacances al calendari i al rellotge!
i vivim cada instant intensament...
petons!
Mira, finalment jo també m'he embolicat una mica, home, ja...jejeje!
i aquests despistes són patrimoni dels homes???? xq avui ho he preguntat com 5 vegades!!!!!!!!
"onzembre, expressions que es diuen."
Estrip, vols dir expressions que es diuen per dir, però que no són
perquè no es fan?
Com ara: " Jo estimo molt"?
Com ara: "Jo sóc una bona persona"?
És a dir: hom accepta aquestes expressions però no pas com un deure (no pas amb totes les dures exigències...). És així?
I si és així, de qui et pots refiar si no hi ha pas responsabilitat?
Onze de setembre.
(Onzembre)
INDEPENDÈNCIA!
mar, bé si és per un formulari oficial, suposo que deu ser important!
zel, res que no és pugui desembolicar suposo, no?
rits, no segurament no, va ser casualitat.
onzembre, no, vull dir expressions que es diuen al carrer, així de senzill. O una hipèrbole si et fa gràcia dir-li així.
Publica un comentari a l'entrada