El vent s’estavella contra les portes, i les fa moure just en un espai minúscul on el pany s’hi encaixa. El Sol escalfa només l’interior del cotxe i el contrast entre dins i fora et descompassa la virtut. El vent xiula i et configura el cos prement-te contra ell la camisa que no has planxat. I sents a la ràdio i a la televisió paraules que com el vent et xiulen amb la intenció de esmunyir-se entre la moral i els judicis de valor. Però el dia no es ni llarg ni curt, ni fred ni calent i sopes com cada vespre, repasses les emocions, tot està en ordre, aparentment.
11 comentaris:
Sempre lluitem massa per l'aparença i tancem els ulls a les realitats.
I aquest aparentment és perquè et sembla que alguna cosa falla, o perquè busques tres peus al gat perquè et sembla que no pot ser que estiguis tan bé?
Pot ser... perquè no volem escoltar-nos, a vegades. Perquè sabem que podem triar entre decantar-nos per continuar estant bé (aparentment) o no estar-ne tant... perquè estem cansats i tenim mandra de pensar massa, per impotència de canviar algunes coses.
Quines coses que dic! de bon matí i ja m'enrotllo!
la tramuntana descobreix algunes coses... i en tapa d'altres.
striper, però es pot canviar...
Xexu, tres peus al c@t, és això!
Carme, quines coses! Perquè podem triar, és això!
elur, la tramuntada és molt llesta!
No l'acabo d'entendre massa... Vol dir que el vent et pot transtornar una mica?
És que veig que tothom ho interpreta d'alguna manera i jo no en sé!! :-))
Aquest aparentment fa trontollar tot el text... i jo que em pensava que era feliç!
així el millor moment per repassar les emocions, al vespre. la resta del dia, deixar-les tranquil·les, no?
Aparentment lligues poesia amb realitat :)
aparentment has estat aquests dies per l'Empordà i has patit la tramuntana que ens està emprenyat de valent
Publica un comentari a l'entrada