Ves al contingut principal

aparentment

El vent s’estavella contra les portes, i les fa moure just en un espai minúscul on el pany s’hi encaixa. El Sol escalfa només l’interior del cotxe i el contrast entre dins i fora et descompassa la virtut. El vent xiula i et configura el cos prement-te contra ell la camisa que no has planxat. I sents a la ràdio i a la televisió paraules que com el vent et xiulen amb la intenció de esmunyir-se entre la moral i els judicis de valor. Però el dia no es ni llarg ni curt, ni fred ni calent i sopes com cada vespre, repasses les emocions, tot està en ordre, aparentment.

Comentaris

Striper ha dit…
Sempre lluitem massa per l'aparença i tancem els ulls a les realitats.
XeXu ha dit…
I aquest aparentment és perquè et sembla que alguna cosa falla, o perquè busques tres peus al gat perquè et sembla que no pot ser que estiguis tan bé?
Carme ha dit…
Pot ser... perquè no volem escoltar-nos, a vegades. Perquè sabem que podem triar entre decantar-nos per continuar estant bé (aparentment) o no estar-ne tant... perquè estem cansats i tenim mandra de pensar massa, per impotència de canviar algunes coses.

Quines coses que dic! de bon matí i ja m'enrotllo!
elur ha dit…
la tramuntana descobreix algunes coses... i en tapa d'altres.
estrip ha dit…
striper, però es pot canviar...

Xexu, tres peus al c@t, és això!

Carme, quines coses! Perquè podem triar, és això!
estrip ha dit…
elur, la tramuntada és molt llesta!
Assumpta ha dit…
No l'acabo d'entendre massa... Vol dir que el vent et pot transtornar una mica?

És que veig que tothom ho interpreta d'alguna manera i jo no en sé!! :-))
myself ha dit…
Aquest aparentment fa trontollar tot el text... i jo que em pensava que era feliç!
rits ha dit…
així el millor moment per repassar les emocions, al vespre. la resta del dia, deixar-les tranquil·les, no?
Cesc ha dit…
Aparentment lligues poesia amb realitat :)
Deric ha dit…
aparentment has estat aquests dies per l'Empordà i has patit la tramuntana que ens està emprenyat de valent

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…