dilluns, 19 d’octubre de 2009

no numerades

Qui s'asseurà al davant o qui s'asseurà al costat és una incògnita, en aquesta vida igual que en aquest cine les entrades no són numerades.

No hi ha acomodador i les portes estan obertes, podem canviar de sala si veiem que s'omple massa.

Si t'asseus a la punta, t'hauràs d'aixecar tantes vegades com seients hi hagi a la fila, no t'enfadis.

Talment com diu l'anunci abans de començar: tu no ets el protagonista!

15 comentaris:

Assumpta ha dit...

M'agrada!! M'agrada molt... metàfores, reflexions, són les etiquetes que has triat per aquest post i ho trobo encertadissim.
La vida vista com una sala de cinema... i hem de trobar un lloc, i seure i...

XeXu ha dit...

Diuen els llibres futuristes que d'aquí un temps les entrades seran numerades. Potser que aprofitem ara per anar canviant de seient, mentre puguem.

Carme ha dit...

M'agrada!

Doncs canviem de seient mentre puguem!

Rita ha dit...

No sé si som protagonistes o no, però de nosaltres depèn, dels canvis de seient que fem, on volem ser en cada moment.

M'agrada aquest apunt!

Striper ha dit...

No cal conformar-se si es pot cal millorar.

elur ha dit...

per allò de que el protagonista no es mor mai, no?

sempre m'ha agradat seure a la punta, veus?

estrip ha dit...

Assumpta, gràcies i bona pel·lícula!

Xexu, ostres i ens posaran allà on vulguin, em sembla que aleshores no ompliran el cinema!

Anònim, tant de bo aquests que anomenes no siguin cap referent per ningú.

Rita, de nosaltres depèn, som lliures!

Striper, si ho fem sosteniblement, no?

elur, i poder estirar les cames al passadís eh!

berta ha dit...

Encara que l'anunci ho digui, potser podem no fer-li cas... tampoc cal fer cas atots els anuncis! I fer-nos protagonistes!

rits ha dit...

estic amb la Rita, potser no sóm els protagonistes, però podem decidir canviar, marxar o quedar-nos a veure la següent pel·lícula

Ma-Poc ha dit...

M'agrada molt! Pot ser una sorpresa veure a quin seient acabem... i amb qui!

iaiapunkarra ha dit...

L'important, com les iaies com jo, és estar ben a prop del labavo.

kweilan ha dit...

Al menys a la vida podem triar qui tenim al seient del costat.

Deric ha dit...

l'aventatge de no ser numerades és que pots canviar-te tants cops com et molestin

fada ha dit...

Per sort a la vida tampoc no som només simples espectadors.

Cesc ha dit...

I no sempre podem triar qui et tocarà a la vora i si tu pots triar et fiques ben lluny, pot ser la teva forma de fer o pensar? ves a saber, gran post!