Ves al contingut principal

no numerades

Qui s'asseurà al davant o qui s'asseurà al costat és una incògnita, en aquesta vida igual que en aquest cine les entrades no són numerades.

No hi ha acomodador i les portes estan obertes, podem canviar de sala si veiem que s'omple massa.

Si t'asseus a la punta, t'hauràs d'aixecar tantes vegades com seients hi hagi a la fila, no t'enfadis.

Talment com diu l'anunci abans de començar: tu no ets el protagonista!

Comentaris

Assumpta ha dit…
M'agrada!! M'agrada molt... metàfores, reflexions, són les etiquetes que has triat per aquest post i ho trobo encertadissim.
La vida vista com una sala de cinema... i hem de trobar un lloc, i seure i...
XeXu ha dit…
Diuen els llibres futuristes que d'aquí un temps les entrades seran numerades. Potser que aprofitem ara per anar canviant de seient, mentre puguem.
Carme ha dit…
M'agrada!

Doncs canviem de seient mentre puguem!
Rita ha dit…
No sé si som protagonistes o no, però de nosaltres depèn, dels canvis de seient que fem, on volem ser en cada moment.

M'agrada aquest apunt!
Striper ha dit…
No cal conformar-se si es pot cal millorar.
elur ha dit…
per allò de que el protagonista no es mor mai, no?

sempre m'ha agradat seure a la punta, veus?
estrip ha dit…
Assumpta, gràcies i bona pel·lícula!

Xexu, ostres i ens posaran allà on vulguin, em sembla que aleshores no ompliran el cinema!

Anònim, tant de bo aquests que anomenes no siguin cap referent per ningú.

Rita, de nosaltres depèn, som lliures!

Striper, si ho fem sosteniblement, no?

elur, i poder estirar les cames al passadís eh!
berta ha dit…
Encara que l'anunci ho digui, potser podem no fer-li cas... tampoc cal fer cas atots els anuncis! I fer-nos protagonistes!
rits ha dit…
estic amb la Rita, potser no sóm els protagonistes, però podem decidir canviar, marxar o quedar-nos a veure la següent pel·lícula
Ma-Poc ha dit…
M'agrada molt! Pot ser una sorpresa veure a quin seient acabem... i amb qui!
Anònim ha dit…
L'important, com les iaies com jo, és estar ben a prop del labavo.
kweilan ha dit…
Al menys a la vida podem triar qui tenim al seient del costat.
Deric ha dit…
l'aventatge de no ser numerades és que pots canviar-te tants cops com et molestin
fada ha dit…
Per sort a la vida tampoc no som només simples espectadors.
Anònim ha dit…
I no sempre podem triar qui et tocarà a la vora i si tu pots triar et fiques ben lluny, pot ser la teva forma de fer o pensar? ves a saber, gran post!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...