dissabte, 10 d’octubre de 2009

distàncies

© Laurent Defrance

Observo a distància
distancies de seguretat
qui m'observa a mi?

21 comentaris:

Striper ha dit...

Tot depend a lo que vulguis aspirar.

zel ha dit...

Ho diuen, no? diuen que tots tendim a guardar la nostra distància...jo només en sóc conscient a la platja, allà em molesta que se'm llancin al damunt...

Assumpta ha dit...

Tots ens observem una mica i, al mateix temps, posem distància per no ser observats. La distància ens dóna seguretat.


He d'admentre que, quan he vist la foto, el primer que m'ha passat pel cap ha estat la disposició tàctica de dos equips de futbol (uns blaus i uns altres vermell i blancs) sobre la gespa d'un estadi :-)

Cesc ha dit...

Pot ser ningú i tu ets l'observador únic :) felicitats!

Anònim ha dit...

Contemplo la imatge des d'on sóc.
La vista ja no duu un tel; mira de veres!
El tacte, l'olfacte, l'oïda i el gust ja no s'esmussen...
Escruto la imatge des de les arrels
per anar directament
a les arrels dels altres!

-Ens fem companyia-

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Ma-Poc ha dit...

Segur que algú t'observa i no te n'has adonat...!

elur ha dit...

ens observa qui vol mantenir les distàncis i qui vol reduïr-les... fins i tot qui vol ampliar-les... constantment.

fa mitja por, è?!

fada ha dit...

Bona perspectiva! Tot i que saps què és, si hi poses imaginació pots veure qualsevol cosa, com quan et quedes mirant els núvols que passen però amb la inclinació del coll al revés ;)

Jesús M. Tibau ha dit...

felicitats pel Premi C@t

Nymnia ha dit...

Segurament algú també t'estarà observant des d'una distància de seguretat, encara que no ho vegis... Qui sap!
Moltes felicitats pel premi C@TS que has rebut, t'acabo de conèixer i veig que és una atorgació ben merescuda! A veure si vinc per aquí!

Judith ha dit...

Ja t'observem nosaltres^-^.Felicitats pel teu premi!

mar ha dit...

a tu t'observa la distància...
i a nosaltres...
i a tots...

petons i felicitats!

instints ha dit...

tothom que està a menys de 5, 20 o 100 metres de tu. Penso que tothom observa a tothom, i a sobre ho critiquem. No hi ha distàncies de seguretat.
Un petonàs....

Carme ha dit...

Aquí...
tots t'observem atentament...

:)

o què et pensaves?
que es pot escriure així de bé i passar desapercebut?

felicitats!

khalina ha dit...

Felicitats de nou pel CAT! (t'he felicitat a l'anterior comentari)

Les distàncies de seguretat varien segons cultures.
Clar que quan no deixem distàncies, tots desitgem el mateix, no?

estrip ha dit...

striper, molt bon punt de vista!

zel, la platja és veritat, i al cotxe no?

Assumpta, una setmana sense futbol i ja tens mono eh!!!

Cesc, espero que no, o si? Merci.

onzembre, molt maco. Acaba essent qüestió d'arrels doncs!

Mac-Poc, mentre sigui algú estimat...

elur, l'univers?

fada, nosaltres mirem els núvol i potser el úvol ens miren a nosaltres.


Jesús, gràcies, una abraçada!

Nymnia, gràcies, ens llegim!

Judith, gràcies, espero que l'ego no em vingui a veure.

mar, m'agrada que la distància em pugui observar. Gràcies.

instints, que els hi diguin als polítics eh!


Carme, moltes gràcies per la floreta. Ens observem!

khalina, gracies. Segons les cultures i nona pregunta!

elur ha dit...

ummm... no. l'univers no em fa por ;)

Déjà vie ha dit...

no hem fixo molt (potser massa) en les distancies i a mes a mes la manera d'aproparse a la gent, la manera d gesticular, mirar o tocar a l'altre quan es parla. Dformació professional? no, crec q abans ja stava a l'aguait.

elur ha dit...

per cert... tot i que ja et vaig felicitar a c@ts hi torno aquí.

Felicitats i gràcies :*)

Assumpta ha dit...

Jajajaja em mossego les ungles i tot :-))

Anònim ha dit...

L'Estrip exclama:

"Acaba essent qüestió d'arrels doncs!"

No pas! Sobretot si la teva afirmació és construïda des del cap
(amb el pensament i tot fent una migdiada eterna damunt les arrels de la gespa). És a dir: per anar a les arrels s'ha de viure des de les arrels; és així com es viu (veu) de veres!
No es tracta de narrar, sinó que de practicar. I amb la pràctica el llistó, sobiranament, puja ben amunt. I no es qüestió d'igualar-lo per sota, sinó que per dalt. ;-)

I és així com, en aquests moments, em parlen les imagtes de la fotografia.

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!