Ves al contingut principal

distàncies

© Laurent Defrance

Observo a distància
distancies de seguretat
qui m'observa a mi?

Comentaris

Striper ha dit…
Tot depend a lo que vulguis aspirar.
zel ha dit…
Ho diuen, no? diuen que tots tendim a guardar la nostra distància...jo només en sóc conscient a la platja, allà em molesta que se'm llancin al damunt...
Assumpta ha dit…
Tots ens observem una mica i, al mateix temps, posem distància per no ser observats. La distància ens dóna seguretat.


He d'admentre que, quan he vist la foto, el primer que m'ha passat pel cap ha estat la disposició tàctica de dos equips de futbol (uns blaus i uns altres vermell i blancs) sobre la gespa d'un estadi :-)
Anònim ha dit…
Pot ser ningú i tu ets l'observador únic :) felicitats!
Anònim ha dit…
Contemplo la imatge des d'on sóc.
La vista ja no duu un tel; mira de veres!
El tacte, l'olfacte, l'oïda i el gust ja no s'esmussen...
Escruto la imatge des de les arrels
per anar directament
a les arrels dels altres!

-Ens fem companyia-

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Ma-Poc ha dit…
Segur que algú t'observa i no te n'has adonat...!
elur ha dit…
ens observa qui vol mantenir les distàncis i qui vol reduïr-les... fins i tot qui vol ampliar-les... constantment.

fa mitja por, è?!
fada ha dit…
Bona perspectiva! Tot i que saps què és, si hi poses imaginació pots veure qualsevol cosa, com quan et quedes mirant els núvols que passen però amb la inclinació del coll al revés ;)
Jesús M. Tibau ha dit…
felicitats pel Premi C@t
Nymnia ha dit…
Segurament algú també t'estarà observant des d'una distància de seguretat, encara que no ho vegis... Qui sap!
Moltes felicitats pel premi C@TS que has rebut, t'acabo de conèixer i veig que és una atorgació ben merescuda! A veure si vinc per aquí!
Judith ha dit…
Ja t'observem nosaltres^-^.Felicitats pel teu premi!
mar ha dit…
a tu t'observa la distància...
i a nosaltres...
i a tots...

petons i felicitats!
instints ha dit…
tothom que està a menys de 5, 20 o 100 metres de tu. Penso que tothom observa a tothom, i a sobre ho critiquem. No hi ha distàncies de seguretat.
Un petonàs....
Carme ha dit…
Aquí...
tots t'observem atentament...

:)

o què et pensaves?
que es pot escriure així de bé i passar desapercebut?

felicitats!
khalina ha dit…
Felicitats de nou pel CAT! (t'he felicitat a l'anterior comentari)

Les distàncies de seguretat varien segons cultures.
Clar que quan no deixem distàncies, tots desitgem el mateix, no?
estrip ha dit…
striper, molt bon punt de vista!

zel, la platja és veritat, i al cotxe no?

Assumpta, una setmana sense futbol i ja tens mono eh!!!

Cesc, espero que no, o si? Merci.

onzembre, molt maco. Acaba essent qüestió d'arrels doncs!

Mac-Poc, mentre sigui algú estimat...

elur, l'univers?

fada, nosaltres mirem els núvol i potser el úvol ens miren a nosaltres.


Jesús, gràcies, una abraçada!

Nymnia, gràcies, ens llegim!

Judith, gràcies, espero que l'ego no em vingui a veure.

mar, m'agrada que la distància em pugui observar. Gràcies.

instints, que els hi diguin als polítics eh!


Carme, moltes gràcies per la floreta. Ens observem!

khalina, gracies. Segons les cultures i nona pregunta!
elur ha dit…
ummm... no. l'univers no em fa por ;)
Déjà vie ha dit…
no hem fixo molt (potser massa) en les distancies i a mes a mes la manera d'aproparse a la gent, la manera d gesticular, mirar o tocar a l'altre quan es parla. Dformació professional? no, crec q abans ja stava a l'aguait.
elur ha dit…
per cert... tot i que ja et vaig felicitar a c@ts hi torno aquí.

Felicitats i gràcies :*)
Assumpta ha dit…
Jajajaja em mossego les ungles i tot :-))
Anònim ha dit…
L'Estrip exclama:

"Acaba essent qüestió d'arrels doncs!"

No pas! Sobretot si la teva afirmació és construïda des del cap
(amb el pensament i tot fent una migdiada eterna damunt les arrels de la gespa). És a dir: per anar a les arrels s'ha de viure des de les arrels; és així com es viu (veu) de veres!
No es tracta de narrar, sinó que de practicar. I amb la pràctica el llistó, sobiranament, puja ben amunt. I no es qüestió d'igualar-lo per sota, sinó que per dalt. ;-)

I és així com, en aquests moments, em parlen les imagtes de la fotografia.

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...