Ves al contingut principal

doble cop

Es diu, quan enxampen droga i a alguns traficants, que per cada tona de droga que requisen entren varies tones més per ser distribuïdes. Només desitjo que amb els corruptes i la corrupció no es produeixi cap equivalència. Els dolents a la presó, bé millor dir que els qui roben o estafen perjudicant a la resta de ciutadans, a la presó; per allò del què és bo i el què és dolent, tot i que en aquest cas sembla bastant obvi.

A més a més, a casa nostra, que com a qualsevol altre país hi ha corrupció, podem dir allò de cornuts i pagar el beure, o potser millor “cornudos y apaleados”. Cornuts, per la banyes que ens posen els corruptes i “apaleados” per l'acció de la justícia del país veí, que en fa de tot un xou mediàtic per recordar-nos qui és el nostre amo. Un avi pel carrer em deia: com que enviar l'exercit ara no és moral, envien a fer aquests xous a la guàrdia civil, aprofitant que ningú es queixarà donat que tots volem els dolents a la presó. I que consti que per mi, si són culpables, ja els poden a enviar a Sibèria a blanquejar alguna cosa més que diners, però sis us plau, que no facin venir l'autocar de la guàrdia civil.

Comentaris

Albert B. i R. ha dit…
L'espectacle de treure emmanillats a tots plegats tb ha estat de pel·lícula. Segur que després de tot això res serà igual.
http://albert-bir.blogspot.com/2009/10/loasi-catala-explota.html
Assumpta ha dit…
Amic Estrip, tot i que entenc bé el sentit de les teves paraules, no estic d'acord amb tu.

Hi ha persones que estem patint la crisi de manera directa, que tenim familiars que encara la pateixen més i aquests porcs corruptes fastigosos s'engreixen ells i les seves butxaques amb els nostres diners, els dels desgraciats que paguem els nostres impostos (i que, a sobre, ara ens apujaran l'IVA per ofegar-nos una mica més) religiosament perquè no ens agrada enganyar ningú.

Aquests delinqüents, lladres repulsius, a la presó, i m'és absolutament indiferent si els hi porta la Guardia Civil o els Mossos d'Esquadra, la Interpol o el Set de Cavalleria.

Tan de bo tinguessim un Estat independent, però de moment no és així i hi ha el que hi ha.

I si el fet que se'ls hagi endut la Guardia Civil els ha humiliat una mica més, doncs millor, a veure si així aprenen, ells i els que estiguin temptats de fer el mateix.

Disculpa el comentari tan llarg i tan seriós, però és que aquest tema, cada dia que passa, m'indigna més.

Per tu una abraçada :-)
Carme ha dit…
Doncs jo, precisament perquè aquest tema el trobo molt seriós, em sembla malament que muntin espectacles pel·liculeros com el que va muntar el Garzón.

Les coses han de ser més serioses que no pas agafar protagonisme mediàtic d'aquesta manera. Si els han de detenir que els detinguin, però no cal fer-se el notes. ç

I les diferències també em molesten. El Millet que ha confessat va pel carrer i aquests que de moment encara són "pressumptes" ha anat com ha anat. Jo acabo desconfiant dels lladres i també de la justícia.
Striper ha dit…
A mi m'han agradat molt les imatges de aquest lladres enmanillats.
Striper ha dit…
M'he descuidat una cosa , et puc dir que casi milor la guardia civil que els xuletas dels mossos, aqui deixo un víodeo.

http://www.youtube.com/watch?v=xD5hFfb2toE
Cesc ha dit…
T'aplaudiria xiquet, l'has encertat.
Assumpta ha dit…
Exemple del que vull dir...

Oi que si a qui haguessin mostrat per la tele així fos a l'Aznar a ningú ens preocuparia si va emmanillat o no, si hi ha xou mediàtic o no? Doncs els xoriços són xoriços siguin del partit que siguin :-)
Deric ha dit…
El curiós del cas és que el Millet, que s'ha declarat culpable encara és al carrer i aquests a la pressó.
rits ha dit…
Tinc tot de sentiments contradictoris en tot aquest espectacle. Com a espectacle mediàtic em sembla molt lamentable, amb les manilles i la bossa d'escombraries,..... buf, però de fet els estan tractant igual que quan han agafat algú per pressumpte col·laboració amb banda armada i que mai es veu o se sent. El tracte és molt indigne en tots cassos.

Continuo pensant, però, que aquests dies malgrat ens indignem, enfadem i siguin tristos, són positius. Que es vagin destapant aquestes coses és positiu, vol dir que algo funciona i s'agafa qui la fa. Quanta gent s'ha enriquit a costa de tots i no se'ls ha enxampat? Doncs així, qui es vulgui enriquir il·lícitament, s'ho pensarà dues vegades.
XeXu ha dit…
Aquest avi sí que sabia de què parlava. És trista la situació del nostre país, teníem una mena de credibilitat que sembla que estem perdent. Un país tan seriós i treballador com el nostre sembla que, com els veïns, és can pixa, i això em fa mal. Podia ser un dels nostres fets diferencials, però potser ho serà per mal, al final.
Jordi Casanovas ha dit…
fa temps que estem perduts...
berta ha dit…
Sí que n'estem de perduts!
kweilan ha dit…
A mi l'aspecte mediàtic no m'ha agradat i crec que els d'Interior de la Generalitat alguna cosa havien de saber de tot plegat i se'ls ha obviat totalment. Jo estic d'acord amb tu en aquest tema sense que això vulgui dir que no hagin d'anar a la presó si són culpables.
kweilan ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
instints ha dit…
Doncs per mi és perfecte que els treguin "despullats" els mitjans de comunicació, de pena no me'n fan gens. Estic amb l'Assumpta, proutes penes per viure quan altres el què fan és com es poden fer més rics.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…