Ves al contingut principal

c@ts

Moltes gràcies per això:

Comentaris

Striper ha dit…
Del tot merescut per els teus escrits, per els teus poemes trobats.
Assumpta ha dit…
Te'l mereixes!! Els teus escrits són molt bons! :-))
kweilan ha dit…
Felicitats! M'encanten els teus escrits. Un premi merescut.
Rita ha dit…
Em repetiré, seré poc original, però és que a mi també m'agraden molt els teus escrits.

Un premi del tot ben merescut, felicitats!
Anònim ha dit…
Ho mereixes xiquet o no ho tindries! a continuar endavant :)
XeXu ha dit…
Home, no li feu la pilotat tant, ja que ha guanyat aquest premi, ja es podria currar un bon discurs o un relat per adornar-ho!

És broma, eh? Felicitats artista.

Per cert, us he dit que la idea de la gala va ser seva...?
Carme ha dit…
Moltes felicitats pel premi i per una gala tan currada...
GEMMA ha dit…
Ostres Estrip, felicitats!!
McAbeu ha dit…
Moltes felicitats pel premi i la meva admiració per la idea de la Gala. Va ser una hora molt emocionant i molt, molt divertida que va funcionar com un rellotge i dels bons :-)
elur ha dit…
Felicitats Estrip i gràcies a tu :)
myself ha dit…
Moltes felicitats i gràcies per la teva poesia!
òscar ha dit…
a tu pel blog i per una gala i premis que són tot un exemple per tota la catosfera.

plas-plas-plas-plas: de veritat!
Assumpta ha dit…
Ideòleg de la Gala!! :-))

Una molt bona pensada!! ;-))

ENHORABONA!!
rits ha dit…
moooltes felicitats! i molt bona pensada lo de la gala! he vist que va ser tot un èxit!
Ma-Poc ha dit…
Moooooltes felicitats! Te'l mereixes!
estrip ha dit…
gràcies a tots un altre cop. Això de la idea, no és important. L'important és que pel que sembla va ser divertit i ens ho vam passar tots molt bé.
Violette ha dit…
Moltes felicitats, Estrip. T'aniré llegint!
Una abraçada.
Assumpta ha dit…
Eh!!... psssst... et puc fer una sugerència? :-)

Per què no el poses a la barra lateral? :-) Hi queda molt xulo, de veritat... jejeje
I és que, xiquet, amb el poema que tens ara mateix posat, es demostra que és un premi més que merescut!! ;-)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...