Ves al contingut principal

descobriment d'un nou color

Truita de farigola i mel

Comentaris

Assumpta ha dit…
Doncs mira, no fa gaires dies em van dir al meu blog que la farigola estava boníssima i que tantes propietats saludables... Suposo, doncs, que la truita de farigola i melmelada deu ser molt bona...

Ara bé... si tot això dóna un nou color ja no ho sé. Si tu ho dius, et creuré :-)

(Post de cinc paraules i comentari de més de cinquanta... no n'aprendré mai!)
estrip ha dit…
Assumpta, he canviat la melmelada per la mel. Aquest era el color que jo volia dir...
elur ha dit…
a saber on l'has vist... però em puc imaginar un paisatge deliciós amb aquest nou color.
Assumpta ha dit…
Son colors de tardor... has volgut expressar això? :-))
Baraula ha dit…
Ui... jo acab d'arribar de fer-me'n dues i em menjaria aquesta truita de molt bona gana... en sent l'olor i tot!
XeXu ha dit…
Jo, com a home que sóc, no puc veure més de 7 colors, així que per entendre això que dius, hauria de veure una mostra.
instints ha dit…
groc+verd= marró
marró+color mel= marró una mica més fosc
Igual a tardor?
Aix!!
Striper ha dit…
Color potser també olor, sabor..
Carme ha dit…
Tres colors del post, que en fan un de nou, color de mel.
GEMMA ha dit…
T'asseguro que serà un nou tast, perquè la combinació ja m'agrada abans de llepar-me els dits. Thanks!
barbollaire ha dit…
truita de bosc, de tardor, de sensacions...


realment un nou color
Deric ha dit…
pensava que amb la farigola només es podia fer sopa!
Cesc ha dit…
I trobes que és bona?
rits ha dit…
aquesta combinació fa color de tardor
Ma-Poc ha dit…
Jo he provat el gelat de farigola però la truita... una combinació curiosa :)
fada ha dit…
!!!!!????? I a banda del color... el sabor què tal? No sé si gosar fer la barreja...
berta ha dit…
Provaré la barreja, ja us l'explicaré... el color i el sabor.
estrip ha dit…
de veritat que és bona! una mena de crêpe dolça.
Primer mentre s'escalfa l'oli tirar la farigola. Podem escalfar un mica la mel abans de batre-la amb l'ou perquè no sigui tant espesa. Però també ens pot agradar trobar un grumoll de mel, tot és opcional. I quan l'oli ja es calent fer la truita.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…