"La realització d'un mínim de cinc minuts d'entrenament cada dia, passés el que passés, era molt més difícil que entrenar vuit hores quasi tots els dies"
Kenji Tokitsu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. << ¿S'hi pot posar algú? &...
11 comentaris:
És que aquest "passés el que passés" ho complica moltíssim!
Una mica complicat sí!
quasi... ens deixa una certa flexibilitat malgrat les 8 hores!
Deu ser perquè si tens 8 hores d'entrenament ja hi comptes, ja ho programes. En canvi, cinc minuts quan sigui, no es troba mai el moment, sempre hi ha una altra cosa a fer, i encara que ho programis, potser, per cinc minuts, segons com, no t'hi poses.
la obligació sovint ho posa més difícil que les ganes, no trobes?
petons entrenats...
mai tenim que forçar mes enlla del que podem.
a vegades ja costa trobar un minut... imagina't cinc!
la constància és del que més ens costa als humans, oi? xò n'hi ha moltes de persones constants.
El "quasi" és el que ens dóna la clau. Molt bo!
Hola, he arribat aki per la Gemma. Frase molt interessant x lo condicionant de l'obligació o no en l'activitat (de l'entrenament), si, si mlt interessant, estrip!!
annna:))
El que fa por i respecte és "passés el que passés"...
Publica un comentari a l'entrada