Ha tingut sort que de tornada, no s'ha trobat les cues que més tard hi han hagut. I com que anava bé de temps, s'ha aturat sobre el pont del riu que el portava a casa. Ha baixat pel pendent de sorra que el duia fins a l'aigua. S'ha agenollat i omplert les mans d'aigua fresca i clara que s'ha tirat damunt la cara, tancant els ulls durant un segon minúscul, però infinit. En tornar-los a obrir ha vist com una ampolleta que baixava del salt de més amunt se li ha aturat al davant. Estava tancada i, hi havia alguna cosa dins, un paper amb un escrit:
A la llera del riu baixava
collint brancons per fer-te un ram
i em banyava en els gorgs,
mentre em miraves.
De la llera del riu marxàvem
tu amb un ram a la mà,
i jo amb pell renovada
desfent el camí d'anada.
collint brancons per fer-te un ram
i em banyava en els gorgs,
mentre em miraves.
De la llera del riu marxàvem
tu amb un ram a la mà,
i jo amb pell renovada
desfent el camí d'anada.
6 comentaris:
Preciós poema. Per si algú dubtava de que et mereixies el premi.
M'agraden moltíssim aquests posts en que "et trobes" papers ;-))
Te'ls has trobat de tantes maneres... Dins un llibre, han vingut volant pel vent... i ara en una ampolleta :-)
Maquíssim!! :-))
Saps trobar poemes en papers es un privilegi dels poetes.
Des de la riba et miràvem
a tu, a ella, i al ram
i et collíem les paraules
i somrèiem... riu avall.
Ostres, Carme!!! M'agrada quan fas això!! :-))
La pell renovada sempre porta nous motius, no s'ha fet tard no...
Publica un comentari a l'entrada