Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona el piano , la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ress...
-
Vaig dur la cadira i la corda al riu. La corda, jo i la cadira lligats damunt la sorra, mirant com baixa l'aigua cap a la mar. Un amor ...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
9 comentaris:
Tant simple sembla la veritat quan reposes ben acompanyat i l'escuma existeix.
I tant que és simple la veritat... simple i maca, bona amiga...
La veritat sempre és simple, normalment som nosaltres que potser emboliquem una mica la troca!!!
Cada matí vaig a fer un cafè de veritat en companyia. Serveix?
Per això no és tan bo el descafeïnat :)
I si no és bo, es nota. La veritat, la més fidel. Muack!!
Un cafe ple de peles de pinyo.
Jo és que avui ja en porto tres... però em sembla que agafaré el panellet que acompanya la tasseta! :9
mmm, ara em prendria aquest cafetó.
Tu creus que la veritat és tan simple
Publica un comentari a l'entrada