divendres, 13 de novembre del 2009

camí de punxes

foto: Mohammed Salem - Reuters

El camí mai no punxa, si hi sabem caminar.

12 comentaris:

rits ha dit...

segur? mira que de vegades camino ben a poc a poc i sobre segur, i tot i així em punxo.


quina cosa que fa la foto!!! sempre m'ha posat els péls de punta aquestes coses!

Assumpta ha dit...

Jajaja ostreeeees!!! què passa!? jajaja
Sempre quan entro algú ha dit exactament el que jo anava a dir.
Volia posar "Segur?" ;-)

Bé, en tot cas, la conclusió és que jo no sé caminar, perquè m'emporto cada punxada, xiquet!!

Sergi ha dit...

Jo, per si de cas, em posaria unes xiruques...

Striper ha dit...

No se , no se.

Carme Rosanas ha dit...

Genial! em sembla genial!

Jo no preguntaria pas ... segur? la foto prou que ho demostra, tots ens punxaríem, però no pas aquell que en sap.

Si ens punxem doncs, aprendre, aprendre i aprendre a caminar...
Ets savi, estrip.


Una abraçada.

rits ha dit...

Assumpta, et llegim els pensaments a distància i ens avancem!
és un altre dels exercicis que fan els de les punxes.

annna ha dit...

segur??
doncs jo també he d'apendre a caminar una miketa millor ;-)))

annna
molt interessant el teu blog!!

Eva ha dit...

Segur que el tio té la llàgrima a l'ull, el que passa que no l'enfoquen de cara.

Déjà vie ha dit...

xo no s'apren el primer dia...

estrip ha dit...

rits, segur que no són punxades sinó pessigolles.

Assumpta, cap espina que faci mal segur!

Xexu, és una bona solució, però els peus necessiten llibertat de moviments!

striper, tot és relatiu, ja ho diuen.

Carme, jo també ho penso. Però no això de que soc savi.

anna, gràcies, un bloc és una mena de camí.

Eva, ahhh, ja pot ser ja!

estrip ha dit...

dejà, res s'aprèn el primer dia, no?

Anònim ha dit...

Pot ser al principi, després ni tan sols ho notarem...

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...