dimecres, 11 de novembre del 2009

el plet

No sempre es viu en claredats extremes.

Sovint, l'aiguabarreig dels afectes provoca
un fosc tumult, una peresa
que costa de combatre.

És bo aleshores reposar una estona
vora d'un llibre amic,
assaborint la pròpia solitud
i estimant-la si cal, mentre esperem
que el temps, prudent i astut, resolgui el plet
que ens té enfrontats amb nosaltres mateixos.

Miquel Martí i Pol

14 comentaris:

Núr ha dit...

estrip, si no et sap greu, et «prenc» el poema...

Striper ha dit...

Sempre magnific Marti i Pol el poeta de3l poble.

neus ha dit...

a part de ser un gran poeta, era un home molt savi.

Assumpta ha dit...

En Martí Pol, a part d'un gran poeta, era un home molt intel·ligent!

I, sí, ja m'adono que he dit el mateix que Elur, però és el que anava a posar i, quan obro la finestreta de comentaris, he vist que era quasi igual paraula per paraula... i m'he he dit "i per què ho he de canviar? si coincidim, doncs millor" :-))

Deric ha dit...

Crec que vaig a fer aquesta poesia, la meva poesia de capçalera!!!

GEMMA ha dit...

És cert, i a més està expressat amb agradable tendresa, gràcies per fer-me'l descobrir.

Joana ha dit...

De tant en tant un recés... i amb aquestes paraules que entren tan endins!

Ma-Poc ha dit...

Magnífic poema d'un molt bon poeta! El llibre sempre és un bon amic!

rits ha dit...

just el que necessitava llegir. tb l'agafaré prestat.
gràcies!

Carme Rosanas ha dit...

Doncs jo també és el que necessitava llegir. Has fet diana avui, amb el poema, ja ho veus!

estrip ha dit...

avui fa sis anys de la seva mort i per això he pensat en ell.

kweilan ha dit...

Un bonic homenatge!

neus ha dit...

quina poca memòria tenim... bé, tinc.

gràcies per posar-la a lloc Estrip.

Anònim ha dit...

sou dos grans mestres.

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...