Mentre la observo fullejant el conte de'n Teo a la granja, penso en l'edat que ara hauria de tenir aquest personatge si l'haguessin fet com en Harry Potter, és a dir, créixer amb el pas del temps. Comptant que fa 33 anys de la seva primera publicació més els anys que sembla que té ell en els contes, quatre o cinc, això dóna 37 o 38. I em venen al cap un reguitzell de títols per els nous capítols. Primer de tot, i sense vacil·lar, en Teo escriu un blog, després en Teo es fa un hipoteca o en Teo és a l'atur... i així aquests altres: En Teo torna a casa dels pares, En Teo al twiter, En Teo arriba tard per culpa de la renfe, En Teo es revèn el seu carnet de soci,...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
16 comentaris:
Hahaha, on es compren aquests títols, jo me'ls vull llegir!! No et deixis 'Teo surt de la clínica de rehabilitació' o 'Teo es queda sense punts al carnet'. Aquests són dels bons.
En Teo és més gran que jo, iupi!!
millor que es quedi on és, no em vull imaginar en Teo calb, amb barba de tres o quatre dies, amb una cigarreta a la comissura dels llavis, mal vestit i amb símptomes evidents d'alcoholisme, per exemple :P
Tret de l'alcoholisme (que no vol dir que no tasti el vi de tant en tant) la Clidice m'acaba de descriure com un Teo en l'edat adulta. No sé què pensar.
Pobre Teo! Que es quedi tal com el van narrar al seu temps, millor!
Haha... haurem de llegir aquestes noves històries d'en Teo... També hi haurà en Teo té fills (i així podem tornar als llibres infantils que es diran El fill d'en Teo juga a la Play, etc..
És tan mono el Teo! he rigut llegint el teu apunt i les comentaris que t'han deixat.
Molt divertit... crec que els autors-editors del Teo s'ho hauran de plantejar... estaria bé llegir-los.
pPr cert... què tal "Una llaminadura" de Muriel Barbery. Em va agradar tant L'elegància de l'eriçó, i em van dir que era molt més fluix i ara gairebé no m'atreveixo a llegir-lo...
Aquest post teu és una genialitat :-)
Sempre m'agrada el teu blog però a vedades tens uns rampells d'inspiració que són massa :-)
sempre em va semblar una mica soso, en Teo, ho sento.
Espero que amb els anys, hagi aprés un munt de coses i tots els títols no siguin tan ensucrats.
38 anys, ja....ais, que ja tindrà cabells blancs a la seva cabellera pèl-roja!
Doncs ja saps, toca escriure'ls, encara que sigui al blog, m'agradarà llegir-los.
En Teo pare explica contes del petit Teo al seu fill ...:)
en Teo sóc jo
Xexu, segur que tindrien tirada eh! Jajaja, el carnet de punts, bo!
Clidice, millor fer un Teo sobri no?
Lluís, Diguem-ne doncs en Teo al curs de tast de vins, no?
Albert, no, aquí o tots creixem o ningú!
Ma-Poc, t'animes a escrire'n alguna?
kweilan, que fàcil és treure-li la innocència que té eh!
Carme.si podria funcionar. Una llaminadura, fluixet, opino igual que la teva altra font.
Assunpta, gràcies, m'agraden els rampells!
rits, doncs entre tots ja li hem tret el sucre!
Deric, seria una bona iniciativa, ara que estem de concurs!
Joana, això seria el més normal i bonic.
Jordi C, En Teo surt de l'armari!
M'encanta el suc que li pots arribar a treure a qualsevol cosa, imatge, paraula, personatge... :-)
Jaja, simpàtic post Estrip, enginyós! I si posem titols després de prendre'ns un licor (relacionant-lo amb el post superior) surtirien més atrevits i disparatats! Merci mon ami...
Publica un comentari a l'entrada