Cal una estratègia per enamorar a algú?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
8 comentaris:
Mmm... això està relacionat amb el meu darrer post. Jo crec que una estratègia ajuda, però sense deixar de ser un mateix, cal ser autèntic per no generar decepcions després. Pensa que no es pot deixar tot a veure què passa. Millor posar-hi voluntat i esforç, oi?
Mi táctica es
mirarte
aprender como sos
quererte como sos
mi táctica es
hablarte
y escucharte
construir con palabras
un puente indestructible
mi táctica es
quedarme en tu recuerdo
no sé cómo ni sé
con qué pretexto
pero quedarme en vos
mi táctica es
ser franco
y saber que sos franca
y que no nos vendamos
simulacros
para que entre los dos
no haya telón
ni abismos
mi estrategia es
en cambio
más profunda y más
simple
mi estrategia es
que un día cualquiera
no sé cómo ni sé
con qué pretexto
por fin me necesites.
Táctica y estrategia _ Mario Benedetti.
Si no volguer ser el que no ets ser tu, perque lo que realment enamora es lo que ets.
No, estratègia no, però si ganes i respecte.
Home... dir estratègia és força lleig, tampoc crec que calculant-ho tot siguis capaç d'enamorar algú a qui no coneixes totalment (mai es pot conèixer ningú al 100%, ergo, millor res d'estratègies). Crec que per enamorar es necessita poca cosa, per no caldre, no cal ni tenir ganes, que a vegades ens enamorem de qui no vol que ho fem. Vaja, que tot és qüestió de detalls no calculables.
gràcies,
és veritat estratègia és lleig. Fins i tot és lletja la pregunta. Però merci pel poema, elur i els altres comentaris.
Em sembla que me n'he adonat que potser l'estratègia és bona per després.
També hi ha qui per enamorar algú recorre a la bruixeria, als conjurs i tot això, de fet abans era bastant usual, i ara, en certa manera i canviant les formes, també.
El perill és que després no puguis trencar l'encanteri quan vulguis, es pot arribar a convertir en una creu!
No sé què més afegir que no s'hagi dit ja... hi estic totalment dacord!!!
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada