Castigat uns dies de cara a la paret...
(però no t'hi enfilis eh!)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
18 comentaris:
i ja te'n podràs estar?
A mi de petit els clretians em castigaven aixi i amb les mans esteses.
de cop he vist una sargantana trepadora...
Ni enfilar-me puc? I un llibre, que el podria agafar?
Uns dies!? Nano, hauràs de vigilar que no t'ataquin per darrere :P
jo m'hi enfilaria, segur...
ei que t'han dit que no i tu ja tens la mà a punt, fixat, fixat....però uns dies no es molt?
Sempre pots aprofitar per admirar les vetes de la roca, els colors de la pedra, les seves formes capricioses... Si el mestre ho sap, ja no li fa tanta gràcia castigar-te;)
va, segur que tu t'hi acabes enfilant i el càstig a fer punyetes! Espero que et diverteixis!
i puc pintarla?
Quantes coses inspiren una simple paret.
així va començar tot plegat i ara no sap baixar...
i què has fet perquè et castiguin??? si vols agafo una cadira i m'assec una estona al teu costat per donar-te suport moral! tot i que també acompanyaria la déjà vie, si ens deixes pintar-la! :D
castigat com un nen... per què???
s'ha acabat el estar de cara la paret!
ELUR, no me n'he pogut estar.
STRIPER, que deus els perdoni, doncs.
DELFICA, aquestes si que trepen bé.
XEXU, un llibre i tant!
VIER, si. amb ulls a l'esquena si.
DAINA, ah si? ens hi poden enfilar junts doncs.
MENTA, és millor uns dies, així tens més temps per pensar.
FADA, la roca és preciosa. Això faré.
BRUIXOLETA, com ho saps. merci.
DEJA VIE i NUR, i us podeu embrutar tot el que vulgueu.
ZENIT, inspiren, sembla mentida.
JORDI, doncs a llençar-se.
ja deia jo...
Jo no m'hi enfilaré pas, que em fan por les alçades ^^
Petonets!
hehehe! Ara només cal una bona tria de colors! :)
Publica un comentari a l'entrada