dijous, 12 de juny del 2008

eslògan

Quant tenia un any duia bolquers, amb deu pantalons texans de campana, amb vint pantalons amb butxaques per tot arreu i amb trenta començo a adonar-me’n que si sempre ens els acabem baixant no importa quins porti.

15 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

sembla que em tingut un mal dia...oi?

labruixoleta ha dit...

Importa no baixar-se'ls. No et conec però no fas pinta de ser dels que se'ls baixa sovint. Segur que tens un bon cinturó que et manté ferm.

Texans de campana i pantalons de butxaques jo encara els porto als 30 (bolquers no eh!). M'he quedat antiquada?

Sergi ha dit...

Boníssim el comentari! Hi ha dies que és igual com siguin, si acabes igual. Espero que no sigui res i te'ls hagis pogut apujar de seguida, que deuen ser cars els que portes ara.

Striper ha dit...

Ja tens rao i amb els pantalons abaixats som molt vulnerables.

N ha dit...

Si, sobretot depen de qui tinguis darrera.

Molt bona entrada, estrip.

neus ha dit...

La qüestió està en baixar-se'ls amb gràcia i amb dignitat, no?

Anònim ha dit...

També pot ser una visió molt suggerent i mostrar coses inimaginables.

Les Coses són com Som ha dit...

tu baixa-te'ls si convé, però sempre amb el cap ben alt!!!

jeje, petons!!! i merci pels comentaris!!!

estrip ha dit...

no és res jordi, no és res.

bruixoleta. ara es porta tot. Fins i tot si anéssim amb bolquers no ens dirien res. Trauriem una nova moda, segur.

estrip ha dit...

xexu, merci. res de cars els que porto ara.

estriper, i tant, i sensibles.

nuri, si si, el darrera s'ha de vigilar.

això si elur, amb gràcia, que si no!

plugim, per imaginació que no falti.

merci, instints, el cap ben alt i mirant de reüll.

Anònim ha dit...

A vegades, ens toca abaixar-nos els pantalons i, d'altres, apujar-nos les faldilles!

Somriures, bunik!

neus ha dit...

bon cap de setmana i no perdis els pantalons si és que tu no ho vols ;)

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

mentre només et façin abaixar els pantalons, rai!

estrip ha dit...

nur, si ens posem d'acord i tots alhora cap problema!


merci elur


menta fresca, i tant si rai!

Anònim ha dit...

aix... qui tingués el teu do de paraula i resposta ingeniosa! em fas una enveja... :)

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...