Recol•locant el gel perquè passi el control duaner. Anar d’un lloc que fa calor a un altre que encara en fa més. Tancat amb el genoll una petita maleta per no haver de facturar. Moure’t en el temps, fent dues hores de viatge però que el rellotge només en marqui una. Me la tornaran a la tornada, com si fos una cançó. Toquen les dotze, Sant Joan més dos i un mes per ser un més. I aleshores serem millors.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
13 comentaris:
Demà ho tornaré a llegir, que em sembla que avui és massa tard. Només sóc capaç de captar un viatge cap a l'oest.
Bona nit! :-)
La meva aposta és Marroc, a veure si encerto.
m'agrada aquest bloc. vindré més sovint.
Al sud Marroc,Canaries...
no em diguis que te'n vas a fer trekking a l'Alt Atlas! jo vull venir!!! jeje
Si vas al Marroc cuida't de la calor.
buff, si n'estic, d'espessa!!!!
vagis on vagis bon viatge
dons si, que vagi bé, fins la tornada.
Que dius que qué??? que sereu un més dins d'un mes???
Vajaaaaaaaaaaaaaaaaaa, felicitats doncs!!!!!!!
M'ha costat entendre-ho, però crec que vas a les Canàries! De totes maneres, molt bones vacances!
i on anaves?
I això de "ser un més" A més de viatjar a Canàries o al Marroc seràs pare? Em sembla que ens tens a tots ben intrigats ;-))
Que gaudeixis al màxim de la sortida
no, no seré pare!
ni he anat al Atlas ni a les Canàries.
però merci, pels bons desitjos.
Publica un comentari a l'entrada