L’esgarrapacristos de la veïna del tercer només sap que cridar, acabada de llevar. L’esgarriacries del primer ja torna a criticar els treballs de restauració, que si la paret de l’escala ha quedat de color de goscomfuig. I el músic retirat del àtic ja no toca el piano perquè se li ha espatllat, però ara escolta en Pavarotti a tot drap. I els veïns de Barcelona que quan venen al seu piset de cinquanta metres quadrats els hi diuen al altres veïns, que se’n va a la torre de la costa, se’n van ara, a la platja amb la parella del quart, la qual, ell és jueu i ella catòlica apostòlica i romana, ella el té enganyat a ell i va batejar el seu fill David d’estranquis quan ell era de viatge per la feina. I finalment els falsos monjos budistes s’han descobert quan s’han endut a dormir dues aficionades txeques abatudes després que el seu equip hagi quedat eliminat de l’eurocopa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
12 comentaris:
jajajja! com està el pati!! ara vinc de ca la núr que tb està que trina amb els veïns.
Veig que arriba la calor i hi ha massa finestres obertes...
si si jo també en vinc i m'ha fet gràcia la coincidència jeje!
I amb tanta fauna no tens cap veina que estigui bona i es passeigui en calces per l'escala.
Ostres, la veïna cridanera és un clàssic... jo en tenia unes que sempre parlaven i/o discutien a crits pel pati de llums, i elles mateixes posaven música a tot drap, si és que se'n podia dir música. Qui posava el Pavarotti per contra-atacar era jo :P
Se'n podria fer un estudi ben interessant de la fauna veïnal.
...jo no sé si els meus veïns s'assemblen gaire als que tu descrius, prò et ben juro que cadascun té les seves coses! La pitjor de totes? La veïna del 4t-2a! Té una dèria per cridar els dissabtes a primera hora del matí... Qui la va parir!
Petons, bunik!
renoi quina colla de veïns!! i una escapadeta uns dies es podria montar?
I tot això a la teva mateixa escala? Carai, déu n'hi do, ara m'has recordat un post de la Boira de fa molt de temps, que parlava dels veïns de la seva escala. Mira que els meus són força normalets.
quin mal de cap!!! Quina angoixamenta!!! Jo estic de sort, de moment, tinc uns veïns "sans"...
He rigut molt i no he pogut evitar de pensar en el 13 Rue del Percebe. Algú se'n recorda?
xexu, com diu la fada 13 Rue del Percebe, i tant.
instints, sort que no paro gaire per casa.
fada, si si eren bons aquests dibuixos.
passa per casa meva hinha una cosa per tu.
Hahaha m'has fet riure estrip! :-)
He recordat uns veïns que vaig tenir que sofrir durant força temps fins que varen dir que marxaven a una casa aïllada (per sort de uns possibles nous veïns). Es barallaven dia sí, dia també i les reconciliacions eren espectaculars i duraven hores i hores! (el capçal del seu llit donava a la paret del meu i no vegis com tremolava tot)
Publica un comentari a l'entrada