dijous, 10 de juliol del 2008

coques

A les nou bones notícies, no és la ciàtica és el muscle piramidal, així que fora contractures i a suar. I a les deu llegeixo que el g-vuit no són vuit sinó setze, les respectives també s’ho passen bé intentant arreglar el món dels altres perquè el seu ja el tenen molt ben moblat. A les vint-i-una trenta nou, el cel està rogent, de petit em deien: “la mare de deu fa coques”. Fa olor de pluja. La Bruni encara canta amb veu dolça però els prejudicis faran que no me l’escolti com abans. El telèfon mòbil, le portable, el celular o el telemovel, ara només tindrà un nom i-phone. Potser amb aquest nou aparell podrem fer i-coques.

15 comentaris:

neus ha dit...

Doncs si et pensaves que era la ciàtica t'ho deus haver passat fatal.
Setze que s'han afartat de menjar mentre intentaven solucionar (espera que ric...) la fam del món; tinc l'absurda esperança de que se'ls hi hagi posat malament ...
Avui no he sentit l'olor de pluja :(
Em passa exactament el mateix amb la madame sarkozy.
El meu mòbil, digues-li mòbil digues-li trasto, només serveix per deixar-me'l oblidat l'únic dia de l'any que m'havia de fer servei!

i-madalenes, també.

bonanit!

Anònim ha dit...

Jo prefereixo fer coques manuals, com sempre, masses avenços em fan perdre. Bon bloc :)

labruixoleta ha dit...

molt bona notícia, i tant, me n'alegro! Uns massatges i a suar.

si en algún moment vaig criticar els mòbils o internet, ara m'he d'empassar les meves crítiques. Així que res a dir en contra de l'i-phone. En tot cas, que espero que no faci i-massatges, abans coques!

Rita ha dit...

Faré de iaia... On anirem a parar!!! ;)
Bona nit!

Striper ha dit...

Mes que coques podrem fer mes el burro.

Sergi ha dit...

Això si que és un bon resum d'actualitat! Però mira, jo de mòbils no en sé massa, i la Bruni no me l'escoltava abans... ara encara menys...

N ha dit...

És a dir, "mòbil" en tant que l'aparell, serà una altra paraula que desapareixerà?

Diga'm iaia, si vols, però a mi fins que no mori de causes naturals el mòbil no me'l canvio. No entenc aquesta falera consumista-tecnològica. No entenc el ciberpunk.

Lo important no és tenir un bon mòbil, sino una bona agenda, és o no és?

estrip ha dit...

elur, i-madalenes també, i sinó avui perquè hi havia tantes cues per comprar-se'l? i la crisi?

cesc, les de tota la vida, les de la mare de déu.

bruixoleta, home! això dels massatges estaria bé eh!

rita, en un infern virtual!

striper, mira doncs això si que és ben veritat.

xexu, eps, que potser un dia la Bruni podria ser telonera d'Antonia Font eh!

nuri, és és! potser aquest nou aparell ja vé amb l'agenda plena!

zel ha dit...

Vaja, millor que no sigui greu...uns pensaments com els teus se'm dibuixen al cap mentre escolto la ràdio... mè de món...Petons!

Jordi Casanovas ha dit...

si són de i-llardons rai...

fada ha dit...

A casa les tecles dels mòbils estan tan gastades que no es veuen ni les lletres... Però mentre tirin... M'atabala una mica tanta velocitat tecnològica. Que bonics que eren aquells aparells amb roda i forats i havies de posar-hi el dit i fer-la girar per marcar cada número... I el sorollet tan característic... I em pregunto: més aparells comporten més comunicació entre la gent, o estem més aïllats i som més individualistes que mai??

Jo Mateixa ha dit...

No entenc per que hi ha tanta moguda amb l'I-Phone aquest, jo tinc un mòbil amb pantalla tàctil també i no n'hi ha per tant, com no recordi de protegir-lo ja has begut oli :-S

Cel rogent...pluja o vent, aqui ni una cosa ni una altre.

Petons!!!

Eva Adell i Creixell ha dit...

La mare de déu fa coques! És preciós, no ho havia sentit a dir mai.
A nosaltres ens deien que s’apropaven els tres reis, però, és clar, no serveix per tot l’any.
Decidit, si tinc un fill li parlaré de les coques. Les daurades.

neus ha dit...

i-llamps, i-trons, i-olordepluja, també...

Anònim ha dit...

ara em sap greu haver trigat tant a passar per aquí. he estat tafanejant i, sí, mantens aquell encant...

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...