dimecres, 9 de juliol del 2008
mirada
Aquesta mirada m'agrada:
Autopiscografia
El poeta és fingidor.
Fingeix tan completament
que fins fingeix que és dolor
el dolor que de bo sent.
I qui llegeix el que escriu
en el dolor llegit sent
no els dos que el poeta viu
ans només el que ell no té.
I així per la vida roda,
joguinejant amb la ment,
un tren de corda que roda:
el cor, contínuament.
Fernando Pessoa
(Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
6 comentaris:
a mi també :)
Preciós, molt bonic, per guardar al calaix dels tresors...
Preciós! :)
Molt bonic!!!!
Tothom en algun moment o altre de la seva vida fingeix: fingeix l'esposa, fingeix el marit, fingeix l'amant, el treballador, el vividor, la prostituta.
És totalment cert... hi ha tant dolor a tants llocs i alguns escrivint-lo l'enmascarem... Salut!
Publica un comentari a l'entrada