diumenge, 13 de juliol del 2008

resum


A les discoteques ja no posen lentes. Substitueixo a la Bruni per la Françoise Hardy. Una cançó mai publicada d’un grup que mai va ser grup però va ser il•lusió d’adolescents i unes sandàlies sota la tempesta és el resum de dos dies de festa.

17 comentaris:

Striper ha dit...

I mira que anaven bé las lentes.

Sergi ha dit...

I segur que també et queden moltes històries per explicar.

A ha dit...

Un resum excel·lent.

robadestiu ha dit...

sempre he pensat que fent resums, ets el millor.

hi ha coses que no canvien n'hi ha d'altres que només canvien de roba ;-)

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

tret de la discoteca que sempre m'han atabalat amb la música tant estrident, la resta es envejable i la substitució, una bona decisió.

Clint ha dit...

segur que la cançó és boníssima!

neus ha dit...

A les discoteques posaven lentes? jo és que no n'he set mai de discos...
M'agrada la imatge de les sandàlies, molt :)

Anònim ha dit...

Ostres! Si camines amb sandàlies sota la pluja en una tempesta d'estiu, vigila d'eixugar-los i cuidar-los quan arribis a casa, a veure si et refredaràs!!! :S

Les Coses són com Som ha dit...

jo me les hagués posat les sandàlies el dissabte, perquè em vaig quedar xopa i els texans ben molls!!! i no m'agrada gens tenir els peus molls en un bar on tens calor!! aix...

Jordi Casanovas ha dit...

fins tan tard t'hi vas quedar? les posaven al final de tot.

estrip ha dit...

striper, ara estic perdut sense elles.
xexu, no gaires no.
albert, gràcies.
robadestiu, sempre? i tu quina roba portaves abans?
menta, molt millor la Hardy i més maca.
clint,tout les garçons et les filles.
elur, si d'adolescents.
nur, el problema és que rellisquen, el refredat no importa.
instints,aix quina humitat i quin fum.
jordi, al final de tot? doncs me les vaig perdre. Ja no aguanto fins al final.

Anònim ha dit...

Si són de plàstic, clar que rellisquen! A veure si et torçaràs el turmell, poca-solta! Jo, de sandàlies de plàstic, ja no en faig servir, perquè l'estiu passat vaig acabar amb els turmells ben adolorits...

Déjà vie ha dit...

jo vaig acabar arribant a casa amb 2 dvds sota el braç, un parell de bosses d patates i xopa com una mala cosa, regalimant vaig pujarles escales i al arribar a casa un mal d cap. Sprt q la companyia i el plan de nit eren bons!

estrip ha dit...

nur, gràcies pel consell. Però així reforces el turmell una mica dona.

déjà, molt millor. Però espero que miréssiu els dvd plegats i no pas un cada un eh!!!

robadestiu ha dit...

abans, roba de primavera, però potser tu et vas fixar més en una bruixoleta que duia sempre amb mi

estrip ha dit...

ostres, ostres, ostres!
ja recupero el nord.

neus ha dit...

l'adolescència... sort que ens fem grans Estrip, sort que ens fem grans!

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...