Passa al contingut principal

soledat i llibertat

La soledat em conquereix els somnis,
els somnis em prenen la realitat,
m’aparto del món a poc a poc
i necessito respostes a tot.

La soledat m’empresona el cor
i el cor se’m cruspeix la sang,
la paret m’absorbeix la mirada
i tinc l'esperança oblidada.

És la soledat sinònim de llibertat?

Comentaris

Striper ha dit…
Noen absolut, la llibertat implica coneixer i poder decidir.
elur ha dit…
Sempre i quan hagis escollit la soledat amb total llibertat... i sota cap condicionant.

A vegades, encara em sorprèn entrar en algun bloc i trobar escrit allò que penso i no sé com dir. Els teus primers quatre versos... en fi...

Bon cap de setmana!
robadestiu ha dit…
No. Què t'ho fa pensar? Tu mateix dius que la soledat t'empresona el cor, això no és llibertat.

I si necessites respostes, tu pregunta'm (vinga...que hi ha un 1-1 que tinc ganes de desempatar...tot i que en aquest joc, les respostes brillen per la seva absència :-P)

Si et serveix la companyia dels que et llegim... encara que no ho sembli, som reals.
Una abraçada! :-))
e ha dit…
A estones.
Jo, sense la soledat no podria viure.
Però només amb ella, moriria.

Cor fred als peus i el cap ple d’arrels.

El cor només es pot alliberar en bona companyia, o poesia!
Anònim ha dit…
Hi ha tipus de soledat, la necessària per a qualsevol ésser i la soledat que et toca al cor tal i com descrius... ara sé perquè el teu bloc s'anmena Descric, perquè no pares de fer-ho d'una forma que impressiona, salut nano!
estrip ha dit…
sigui triada o no, es passatgera, com la llibertat, no?

merci a tots!
menta fresca ha dit…
ho és, i tant! però si et fa mal, utilitza el sinònim per canviar-la. No, la llibertat no es passatgera...no hauria de ser-ho, llavors ja deixa de dir-se llibertat...
Nuri ha dit…
A la presó un no està mai sol, per més que ho vulgui moltes vegades. Pel contrari, al carrer, un no té sempre la quantitat o tipus de companyia que voldria.

El pres no té llibertat i el vianant sí. Per això aquest últim sovint s'equivoca quan tria.

Muxux.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

gronxa'm

- Aquí et vaig fer el primer petó, te'n recordes?
- No, no va ser aquí, va ser a ...
- xxxt!!! per mi si! jo vaig tancar els ulls i em vaig imaginar aquest racó.
- D'acord amor, segueix-me gronxant, si us plau.

(Relats conjunts . Gronxador)

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…