dimarts, 2 de desembre del 2008

pensador

Una vegada vaig anar a veure un exposició de Rodin i em va impressionar, les cares, els cossos... de fet el van acusar de fer servir motlles humans per les seves escultures, això ho diu tot.
Una de les escultures és el pensador, i avui observant-lo recordant el dia de l’exposició em preguntava si ara en comptes de plasmar un home assegut amb el tors de la mà a la barbeta, potser hauria esculpit algun blocaire en autèntica inspiració.

18 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ostres, Estrip!! L'has clavat!!
De veritat que l'escultura, tal com jo la veig... la seva posició, la ma, el cap... l'imagino perfectament pensant el text d'un article nou al seu blog :-)

Anònim ha dit...

Ostres un blocaire... pot ser sí que ho fem això els blocaires :)

Sergi ha dit...

Sens dubte, amb un teclat i una pantalla, a l'escultura moderna això no pot faltar.

Jordi Casanovas ha dit...

també li hauríem de posar els ulls vermells de tant mirar la pantalla.

khalina ha dit...

A mi em venen idees conduint o al metro o llegint notícies o blogs. Després falta el temps per transcriure-les...

Striper ha dit...

es una bona pensada...

neus ha dit...

Rodin tenia (té) la virtut de fer parlar les seves escultures.
La del Bes a mi em posa la pell de gallina.
Potser sí, però amb el palmell de la mà a la barbeta, que és més còmode :)

Anònim ha dit...

un professor ens va ensenyar que les escultures per poder entendre-les del tot s'havien de tocar. quan vaig anar a parís vaig tocar tots els cossos de rodin. i és veritat que només llavors vaig entendre la magnitud de la seva obra.

m'hi has fet pensar :)

Déjà vie ha dit...

jajajajaj de ben segur. M'encanta el pesasor pero per observar realment la perfeccio anatomica nomes cal q camini una miketa q tinc el david d miquel angel a tocar.

. ha dit...

jo més que res l'hagués assegut a la tassa d'un vàter.

estrip ha dit...

Assumpta, i a tu també no?

Cesc, a vegades fins i tot massa! sort que és gratuït!

Xexu, i tant, li diem a en Barceló que ens faci un homenatge?

Jordi, ostres i tant!

khalina, paper i boli doncs!

striper, no et pensis!

elur, vols dir? amb el palmell de la mà? no és més d'avorriment?

daina, doncs tocaré més.

déjà, quin sort. No el grapegis gaire doncs.

jordi moreno, i amb el diari del sia no?

Deric ha dit...

de fet el que costaria ara és trobar algú que pensi!

Rita ha dit...

L'escultura al blocaire jo la faria amb els ulls ben oberts. Jo miro molt més i diferent des de que en sóc.

neus ha dit...

home... jo ho faig i no m'avorreixen pas els pensaments :P

Les Coses són com Som ha dit...

potser sí...
Jo aquesta posició no... m'agafa mal d'esquena i mal al canell. jeje. Poques vegades penso, i quan ho faig, ho faig diferent jeje.

iruNa ha dit...

Tenim la solitud, el recolliment, el pensament, la posició del cos... ens falten els complements per l'escena: l'ordinador o el portàtil als genolls. Seria una escultura molt representativa del moment actual que molts de nosaltres vivim a diari!
Certament és una gran escultura, a mi també m'agrada molt Rodin!

zel ha dit...

Molt bona pensada, i tant que sí!!!!

Kamen ha dit...

It is better to die on your feet than to live on your knees
_______________
solar panelnight sweats

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...