diumenge, 1 de febrer del 2009

no som pols, som aigua

(Shaheena Sachedina - BBC in pictures)

Sé que no em puc asseure al teu costat, fa temps que t’observo i ja no puc més. Vindré, m’asseuré i t’abraçaré. Dues coses poden passar, que jo canviï al mateix estat que tu o que tu et fonguis i et tornis aigua. Si em transformo en el que tu ets, esperarem a la primavera junts i ens tornarem tots dos alhora, en aigua, ens barrejarem, seguirem a d’altres gotes, i podrem compartir el mateix curs del mateix riu. Però si ets tu qui es desfà primer, per culpa de la meva calorosa abraçada, et recolliré i et prendré per un únic cop.

24 comentaris:

Sergi ha dit...

No sé si seria capaç de tenir un amic tan fred, m'agrada la gent propera i càlida...

Anònim ha dit...

què bonic!

les dos possibilitats són meravelles, i com estan escrites...

què porta al cap, lo ninot de neu? una planta amb les arrels agafades encara a la terra? quin somriure més simpàtic...

Jesús M. Tibau ha dit...

tot i que sentis fred a l'hora d'abraçar-lo, t'enduràs un bonic record

Anònim ha dit...

Sigui quina sigui la opció, acabaran ben junts.

kweilan ha dit...

M'encanta el ninot i la foto. Llàstima que sigui tan efímer.

Striper ha dit...

Aigua segur que sera calida i de colors.

Assumpta ha dit...

Tant si es barregen com si un es desfà, el seu destí es estar junts, oi?

Judit ha dit...

Potser si l'abraces li encomanes l'escalfor que tenen les teves paraules :)

Rita ha dit...

Sigui com sigui, l'abraçada te l'enduràs i el bon record perdurarà...

fada ha dit...

Les coses efímeres són més boniques perquè sabem precisament això que desapareixen. Sort en tenim dels records!

estrip ha dit...

Xexu, sempre va bé tenir un amic fred, dona consells diferents.

iruna, si té un bon somriure, el el ninot a més es repenja al reposa-braços, deu estar cansat d'esperar?

Jesús, segur, un que no s'oblida!

Cesc, el mateix final però diferent camí.

kweilan, efímer com tot a la vida.

Striper, de colors això seria genial.

Assumpta, no sé si el destí és aquest. Però es mullaran sigui quin sigui.

LluNa, potser hi ha una altra possibilitat. Que sugui ell qui es transformi i no pas en aigua.

Rita, això és important.

Fada, sort en tenim de les estacions del any.

neus ha dit...

I no pot ser que no passi ni una cosa ni l'altra? ... fins i tot us podríeu evaporar amb l'escalforeta... llavors potser us convertiríeu en pluja...
Tota acció té la seva reacció i més d'una ;)

mar ha dit...

jo crec que, fruit de l'abraçada, sortirien bombolles irisades que s'enlairarien per esdevenir lliures...
perquè no imaginar i canviar el destí segur de les coses?

Els del PiT ha dit...

La idea de transformar-se és genial, però no hauríem d'acceptar la naturalesa de cadascú, tal i com és?
Suposo que és metàfora, sinó: he errat el tret (en sentit figurat).

No m'ho tinguis en compte, només divagava...

estrip ha dit...

elur i mar, una opcions molt maques també. Podria fer una llista dels finals que m'he deixat. Merci.

Sergi, de fet un ja té tendència a la transformació. Però de fet, en aquesta divagació li podem treure molt de suc.

rits ha dit...

desfer-se per una abraçada i deixar-se recollir!!!
ningú pot estar sempre completament glaçat.
un text preciós i molt tendre!!!

(ais... jo pensava que l'havia comentat! últimament em passa molt sovint això de comentar i que no se'm desin...ais..).

neus ha dit...

avui el Joan Barril feia un "Elogi de l'estrip" al Periódico :)

estrip ha dit...

rits, no la primavera ja no! Merci.

elur, doncs ara jo hauria de fer un elogi del barril?

Efrem ha dit...

Ostres que romàntic.

Unknown ha dit...

Ostres! Quin post! :-) M'ha agradat molt! :-)

Deric ha dit...

i si us feu bullir mutuament us convertireu en vapor...

khalina ha dit...

Junts congelats fins la primavera, o la calor de l'abraçada us deixa junts uns instants. Bonic però complicat escollir

labruixoleta ha dit...

segons com, i potser per efecte de l'avorriment, ara em semblaria que això que té el ninot al cap, és un peix volador. I segur que aquest, agrairia molt si el nino es desfà i es converteix en aigua.... llavors la barreja i la bona convivència entre tots dos es mantindrà la mar de bé!

estrip ha dit...

Efrem, també pot ser trist, romantic i trist alhora, i feliç a la vegada.

Tirai, gràcies, em fas venir salivera amb aquest perfil de llimones.

deris, una opció que ja han apuntat per aquí a dalt.

khalina, però no cal escollir, que passi el que hagi de passar.

bruixoleta, ben trobat, com un peix a l'aigua!

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...