Es retroba amb el poble, a la terrassa de sempre, llegeix el diari i quan és a la secció política un ocell li deixa un regal que empastifa la plana. Agafa la infusió d’herbes exòtiques i es posa a cobert, dins de la cafeteria i fa una mica més de calor, però el perill de més regalets desapareix. Canvia de diari mentre a la pantalla del televisor sona Jump de Van Halen, es passa la secció política i va a societat. Mentre, apareix una persona coneguda de quan anava al institut, altres cops ja s’havien creuat, però com que ara son amics en el facebook es saluden amb un hola i un somriure. El preu de la infusió s’ha apujat d’ençà de l’última vegada. Surt i enfila el carrer de botigues, topa amb una ex-companya de feina amb els seus nens, es diuen i es fan les típiques preguntes, passa un comiat de solter, un nen porta la mateixa samarreta que ell i aquest el senyala amb el dit. De tornada, pensa en agafar el cotxe i fer uns quants quilòmetres, però no ho fa. Aquesta matinada comença l’estiu, aquest és el darrer de la primavera.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
18 comentaris:
I la vida quotidiana continúa...M'ha agradat com expresses la tranquil.litat d'un dia qualsevol.
Ostres es veritat.. Ara m'has fet enrecordar.L'Estiu!!!!
I el primer de l'estiu serà com el darrer de la primavera, i tot torna a començar en un nou dia, que a saber quines quotidianitats ens portarà.
El trànsit estiuenc que insinues és inconfusible...
Feliç darrer dia de primavera, doncs! :)
transpua pau i més després que l'ocell ha impedit que es posi de mala llet llegint la secció de notícies del diari.
Una gran i senzilla descripció...molt bonica.
Per això més val llegir aquestes precioses cròniques, per la pau i la quotidianeïtat dolça que amanyaga...
Per això més val llegir aquestes precioses cròniques, per la pau i la quotidianeïtat dolça que amanyaga...
Doncs em quedo amb aquest dibuix que ens deixes. Gràcies i preciós!!
"apareix una persona coneguda de quan anava al institut, altres cops ja s’havien creuat, però com que ara son amics en el facebook es saluden amb un hola i un somriure" Boníssim!!!
Oh, estimadíssims 357 amics del facebook!! jajaja
Per cert, bon estiu a tothom, que la xafogor i els camions de les escombraries ens permetin dormir... (a veure... queden 3 mesos per la tardor... ufff)
ais.... i sembla que ja portavem dies d'estiu i sols és el primer de molts dies de calor!!!!
el fèisbuc ha fet, fa i farà estralls... jo fa temps que hi aplico el mateix criteri de fora, si no som amics no som amics i aquí pau i allà que's fotin :)
Bon estiu Estrip!
M'ha agradat molt la senzillesa de tot plegat, fins i tot l'apunt del fèisbuc, que em té a mi enganxadíssima (o em tenia...).
Tot i això... No t'hi he sabut trobar... M'ha semblat que no l'havies escrit tu...
Pot semblar un dia qualsevol, però cada dia és únic i irrepetible.
I ja hem canviat d'estació, tot i que la calor ja la teníem.
A mi també m'ha fet riure la trobada amb l'amic de facebook :)
kweilan, m'agrada que s'hagi notat la tranquil·litat d'un dia qualsevol. Gràcies.
striper, ei, que ja no te'n recordaves!
Xexu, un dia més, un dia senzill.
Menxa, tota cuca viu! bon estiu!
Deric, però un bon "susto" si que l'he tingut!
Judith, gràcies.
zel, el colom també ho sabia.
instints, gràcies per veure-hi un dibuix.
Assumpta, 357 holes i un somriure!
rits, tens raó. Però a l'agost ja refrescarà!
elur, un opció com una altra. Bon estiu!
Núr, sort que el colom ha errat el tret, sinó el to hauria sigut diferent. Però sóc jo.
lluna, senzilleses diferents en dies semblants. Pot semblar.
khalina, això amb els blocs no passa.
Uaaaaaaau!! quans "holes"!! i un somriure ben bonic el teu :-))
Publica un comentari a l'entrada