dijous, 29 d’octubre del 2009

cinc minuts al dia

"La realització d'un mínim de cinc minuts d'entrenament cada dia, passés el que passés, era molt més difícil que entrenar vuit hores quasi tots els dies"
Kenji Tokitsu

11 comentaris:

Assumpta ha dit...

És que aquest "passés el que passés" ho complica moltíssim!

Anònim ha dit...

Una mica complicat sí!

Carme Rosanas ha dit...

quasi... ens deixa una certa flexibilitat malgrat les 8 hores!

Sergi ha dit...

Deu ser perquè si tens 8 hores d'entrenament ja hi comptes, ja ho programes. En canvi, cinc minuts quan sigui, no es troba mai el moment, sempre hi ha una altra cosa a fer, i encara que ho programis, potser, per cinc minuts, segons com, no t'hi poses.

gatot ha dit...

la obligació sovint ho posa més difícil que les ganes, no trobes?

petons entrenats...

Striper ha dit...

mai tenim que forçar mes enlla del que podem.

neus ha dit...

a vegades ja costa trobar un minut... imagina't cinc!

rits ha dit...

la constància és del que més ens costa als humans, oi? xò n'hi ha moltes de persones constants.

kweilan ha dit...

El "quasi" és el que ens dóna la clau. Molt bo!

annna ha dit...

Hola, he arribat aki per la Gemma. Frase molt interessant x lo condicionant de l'obligació o no en l'activitat (de l'entrenament), si, si mlt interessant, estrip!!

annna:))

Sílvia ha dit...

El que fa por i respecte és "passés el que passés"...

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...