Qui s'asseurà al davant o qui s'asseurà al costat és una incògnita, en aquesta vida igual que en aquest cine les entrades no són numerades.No hi ha acomodador i les portes estan obertes, podem canviar de sala si veiem que s'omple massa.
Si t'asseus a la punta, t'hauràs d'aixecar tantes vegades com seients hi hagi a la fila, no t'enfadis.
Talment com diu l'anunci abans de començar: tu no ets el protagonista!
15 comentaris:
M'agrada!! M'agrada molt... metàfores, reflexions, són les etiquetes que has triat per aquest post i ho trobo encertadissim.
La vida vista com una sala de cinema... i hem de trobar un lloc, i seure i...
Diuen els llibres futuristes que d'aquí un temps les entrades seran numerades. Potser que aprofitem ara per anar canviant de seient, mentre puguem.
M'agrada!
Doncs canviem de seient mentre puguem!
No sé si som protagonistes o no, però de nosaltres depèn, dels canvis de seient que fem, on volem ser en cada moment.
M'agrada aquest apunt!
No cal conformar-se si es pot cal millorar.
per allò de que el protagonista no es mor mai, no?
sempre m'ha agradat seure a la punta, veus?
Assumpta, gràcies i bona pel·lícula!
Xexu, ostres i ens posaran allà on vulguin, em sembla que aleshores no ompliran el cinema!
Anònim, tant de bo aquests que anomenes no siguin cap referent per ningú.
Rita, de nosaltres depèn, som lliures!
Striper, si ho fem sosteniblement, no?
elur, i poder estirar les cames al passadís eh!
Encara que l'anunci ho digui, potser podem no fer-li cas... tampoc cal fer cas atots els anuncis! I fer-nos protagonistes!
estic amb la Rita, potser no sóm els protagonistes, però podem decidir canviar, marxar o quedar-nos a veure la següent pel·lícula
M'agrada molt! Pot ser una sorpresa veure a quin seient acabem... i amb qui!
L'important, com les iaies com jo, és estar ben a prop del labavo.
Al menys a la vida podem triar qui tenim al seient del costat.
l'aventatge de no ser numerades és que pots canviar-te tants cops com et molestin
Per sort a la vida tampoc no som només simples espectadors.
I no sempre podem triar qui et tocarà a la vora i si tu pots triar et fiques ben lluny, pot ser la teva forma de fer o pensar? ves a saber, gran post!
Publica un comentari a l'entrada