Hi ha berenars tant deliciosos com senzills:
Pa amb xocolata, pa amb vi i sucre o pa amb oli.
El que més oblidat tinc és sens dubte el pa amb vi i sucre. I quina il·lusió que em feia el pa amb vi i sucre de xiquet, pensar que no em deixaven beure vi a taula, però per berenar si que el podia tastar, em provocava un goig tant gran que quan ara ho recordo se'm fa la boca aigua. El que encara faig de tant en tant és el pa amb xocolata, però potser que torni al pa amb vi i sucre!
No he trobat cap vers pel pa amb vi i sucre, però sí, pel pa amb xocolata que també s'ho mereix:
Pa amb xocolata, pa amb vi i sucre o pa amb oli.
El que més oblidat tinc és sens dubte el pa amb vi i sucre. I quina il·lusió que em feia el pa amb vi i sucre de xiquet, pensar que no em deixaven beure vi a taula, però per berenar si que el podia tastar, em provocava un goig tant gran que quan ara ho recordo se'm fa la boca aigua. El que encara faig de tant en tant és el pa amb xocolata, però potser que torni al pa amb vi i sucre!
No he trobat cap vers pel pa amb vi i sucre, però sí, pel pa amb xocolata que també s'ho mereix:
Un bon tros de xocolata
i un boci petit de pa
són la solució més bona
per berenar.
El pa sempre allarga massa,
la xocolata fa curt,
i així el compte de la vella
mai no surt.
Però si no surt el compte
tant se val, que res no hi ha
com el pa amb xocolata
per berenar.
i un boci petit de pa
són la solució més bona
per berenar.
El pa sempre allarga massa,
la xocolata fa curt,
i així el compte de la vella
mai no surt.
Però si no surt el compte
tant se val, que res no hi ha
com el pa amb xocolata
per berenar.
Miquel Martí i Pol - Bon Profit!
16 comentaris:
per anar be el pa tenia que sr torrar , amb oli i sal i la xocolata.
el pa amb vi i sucre tenia un inconvenient, a l'hora de menjar-te'l si hi havia massa vi regalimava pel braç. no sé si m'explico?
Magnífic post!!
Genial poema!!
Jo també recordo aquests berenars!! Ostreeeees!! què feliços que erem!! per què ara tot és industrial mig de plàstic?
Visca el pa amb xocolata, el pa amb vi i sucre i el pa amb oli...
Epsss!! I el pa amb oli i sucre!! Que també està deliciós!! :-))
No coneixia aquest poema, però m'ha agradat tant, que entraré moltes vegades a llegir-l'ho ;-)
El berenar de l'Striper encara me'l faig tot sovint, però me'l faig per esmorzar. És boníssim!
Però tots els altres també en són de bons!
de pa amb xocolata sí que en tastava a vegades però la ferotge competència de bonys, tigretons i bucaneros va fer que acabés decantant-me per la pastisseria industrial enlloc de per la tradició.
Si prenies pa amb vi i sucre de petit no m'estranya que et provoqués un goig...
Jo no recordo haver-ne menjat, però pa amb xocolata sí, és clar. La xocolata que no ens falti mai.
El pa amb vi i sucre, malgrat el que pretenen les autoritats, no s'hauria de perdre mai :)
Doncs saps que mai he provat el pa amb vi i sucre? Un dia d'aquests ho tastaré. Ara bé de pa amb xocolata... n'he près a milions! Gràcies per aquest poema tan familiar.
pa amb vi i sucre... no et sabria dir si n'he tastat mai.
el que puc dir és que el pa amb oli i sal i xocolata negra és un dels millors berenars i/o esmorzars que hi ha.
a q no endevines q vaig berenar ahir?
Jo sempre em menjava primer el pa sol i em guardava la xocolata per al final. I els meus fills fan el mateix! Fins aquest punt arriba la genètica?
Un gran berenar, el de pa amb xocolata! :)
No he tastat mai el pa amb vi i sucre, tot i que sé que la iaia me'n parlava.
Me mare i me tieta, es posaven "tontes" quan pel matí esmorzaven una torrada de la nata de la llet acabada de munyir amb sucre. Era un moment molt especial.
Pa amb xocolata n'he menjat poques vegades, preferia pa amb fuet!!! Jo sóc més de pagès jejej!! Muack!!
Ara m'has fet pensar en què bo és el pa amb xocolata! Miquel Martí i Pol, el gran rei com la xocolata!
mmm, mira que sóc poc xocolatera, xò m'han vingut al cap els records del pà amb nocilla!
mmm (encara que de gran m'he passat a la nutella)
El pa amb vi i sucre... Precisament me n'acabo d'enrecordar tot escrivint un post. Què bo!! Era el gran moment, no ens ho preníem pas com una borratxera ni res prohibit, tot el contrari del que ara ens voldrien fer creure aquesta merda de políticis que tenim. Senzillament, era un berenar.
I sí, la llet acabada de munyir, res a veure amb la d'ara -ni que sigui la fresca que te reparteixen a casa-, que és aigua.
Ja res és com abans, noi.
Sort que encara queda qui esmorza torrades de pa amb oli i sucre...
Publica un comentari a l'entrada