M'he comprat unes polaines, i es clar, ara toca esperar a que nevi per estrenar-les. Mentrestant però, mogut per la curiositat i la bellesa d'aquest mot he volgut esbrinar-ne alguna cosa més. Es veu que ve del francès polaine, punta llarga de calçat medieval, però també del gentilici polain 'polonès' i no pas 'polac', perquè es creia que aquest calçat era originari d'allà. Com que el meu cervell està dispers, em suggereix que consulti el mot empolainar, i penso, potser voldrà dir fer-se polonès? Doncs no, no vol dir pas fer-se polonès, però veig a l'enciclopèdia que sí, que hi tenen alguna cosa a veure la polaina i empolainar. Així que aviat, quan faci servir les meves noves polaines, podré dir que m'empolaino per anar a caminar per la neu. Però no s'acaba aquí la curiositat, no. Vaig a veure la conjugació del verb empolainar i ves per on, la segona forma del plural del subjuntiu present i del imperatiu és: EMPOLAINEU!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
19 comentaris:
Jejeje o sigui que quan vagis tot empolainat per la neu, aniràs molt elegant farà goig de veure't ;-)
EmpolaiNEU és una paraula que van inventar especialment per a tu! :-))
No se m'havia acudit mai relacionar polaina i empolainar... mira que sembla tan lògic, no?
A mi m'agradaria , tenir que empolainarme algun dia, pero cada cop fa menys falta.
Quin goig que faràs tot empolainat... A veure sí neva! :P
És clar, com diria en Tibau, empolaineu és posar-se guapo per anar a la neu, no?
Escolta, ja que has fet la teva investigació, m'ho estava mirant i no he trobat que el verb pugui ser reflexiu, vaja no vull equivocar-me amb el lèxic, però que t'ho puguis fer a tu mateix. Segons la definició, és que t'ho facin, no? Però no es pot dir empolainar-se?
Doncs xalaràs cosa mala :) adoro les meves polaines! :) ara a veure quan neva :)
A casa meva, tota la vida n'hem dit descansos. A mi me'n van regalar uns per aquest any, i que útils que són!! Tota la vida ho hem portat per la neu, i van molt i molt bé. Doncs ens empolainarem tots plegats!!!
què hem d'empolainar? aviam... que si no fos pel risc de perdre-hi algun dit jo anirira a la neu descalça per poder-la notar ben bé.
Espero que les puguis ben disfrutar les polaines.
uix quines ganes que faci fred!!!!
Bonica paraula!! i bona investigació que has fet. Que gaudeixes de les teves polaines!!
Petonets
Espero que això de l'«EMPOLAINEU» sigui el que ha dit la Carme, perquè et ben juro que no li trobo la gràcia, estrip! argh! Ho he llegit i he pensat «Sí! I què? Collons, que no és evident???? Què coi li passa a l'estrip????» i després he llegit la Carme i he pensat «Núr, que aquest home torna per segon cop quan tu hi vas per primer, en l'art de les paraules!» HAHAHAHA! Ets un crac!
Apunt lingüístic per al XeXu: empolainar és transitiu, és a dir, que admet complements directes. Si en Pere empolaina la filla, en Pere l'empolaina; i si en Pere s'empolaina ell mateix, ell s'empolaina. És, per exemple, com vestir.
Bona empolainada Estrip!
Ara que ho penso no n'he tingut mai de polaines...
Bravo!! Has fet una recerca etimològica i morfològica genial: se't felicita. Ja m'agradaria a mi tenir alumnes avançats com tu ;)
Tot està relacionat!
Per cert, jo tampoc he tingut mai polaines... per què no sé què són!
jajajajaja si vols, fins i tot pots trobar-hi una relacio amb gairebé tot. Com akella teoria q coneixm a tothom en el mon passant com a maxim per 9 persones (o eren 7, o 5?).
M'agrdat molt el teu post. M'ha fet somriure. ;)
Empolainar no havia sentit mai. Molt bo!
Llegeixo uns comentaris molt ben empolainats! gràcies per venir!
Molt interessant i divertit el post i també els comentaris. M'ho he passat molt bé... Gràcies Núr per l'aclariment! en Xexu ja em feia ballar el cap...
Publica un comentari a l'entrada