dilluns, 2 de novembre del 2009

polaines

M'he comprat unes polaines, i es clar, ara toca esperar a que nevi per estrenar-les. Mentrestant però, mogut per la curiositat i la bellesa d'aquest mot he volgut esbrinar-ne alguna cosa més. Es veu que ve del francès polaine, punta llarga de calçat medieval, però també del gentilici polain 'polonès' i no pas 'polac', perquè es creia que aquest calçat era originari d'allà. Com que el meu cervell està dispers, em suggereix que consulti el mot empolainar, i penso, potser voldrà dir fer-se polonès? Doncs no, no vol dir pas fer-se polonès, però veig a l'enciclopèdia que sí, que hi tenen alguna cosa a veure la polaina i empolainar. Així que aviat, quan faci servir les meves noves polaines, podré dir que m'empolaino per anar a caminar per la neu. Però no s'acaba aquí la curiositat, no. Vaig a veure la conjugació del verb empolainar i ves per on, la segona forma del plural del subjuntiu present i del imperatiu és: EMPOLAINEU!

19 comentaris:

Assumpta ha dit...

Jejeje o sigui que quan vagis tot empolainat per la neu, aniràs molt elegant farà goig de veure't ;-)

EmpolaiNEU és una paraula que van inventar especialment per a tu! :-))

Carme Rosanas ha dit...

No se m'havia acudit mai relacionar polaina i empolainar... mira que sembla tan lògic, no?

Striper ha dit...

A mi m'agradaria , tenir que empolainarme algun dia, pero cada cop fa menys falta.

Rita ha dit...

Quin goig que faràs tot empolainat... A veure sí neva! :P

Sergi ha dit...

És clar, com diria en Tibau, empolaineu és posar-se guapo per anar a la neu, no?

Escolta, ja que has fet la teva investigació, m'ho estava mirant i no he trobat que el verb pugui ser reflexiu, vaja no vull equivocar-me amb el lèxic, però que t'ho puguis fer a tu mateix. Segons la definició, és que t'ho facin, no? Però no es pot dir empolainar-se?

Clidice ha dit...

Doncs xalaràs cosa mala :) adoro les meves polaines! :) ara a veure quan neva :)

Les Coses són com Som ha dit...

A casa meva, tota la vida n'hem dit descansos. A mi me'n van regalar uns per aquest any, i que útils que són!! Tota la vida ho hem portat per la neu, i van molt i molt bé. Doncs ens empolainarem tots plegats!!!

neus ha dit...

què hem d'empolainar? aviam... que si no fos pel risc de perdre-hi algun dit jo anirira a la neu descalça per poder-la notar ben bé.

Espero que les puguis ben disfrutar les polaines.

rits ha dit...

uix quines ganes que faci fred!!!!

Albanta ha dit...

Bonica paraula!! i bona investigació que has fet. Que gaudeixes de les teves polaines!!
Petonets

Núr ha dit...

Espero que això de l'«EMPOLAINEU» sigui el que ha dit la Carme, perquè et ben juro que no li trobo la gràcia, estrip! argh! Ho he llegit i he pensat «Sí! I què? Collons, que no és evident???? Què coi li passa a l'estrip????» i després he llegit la Carme i he pensat «Núr, que aquest home torna per segon cop quan tu hi vas per primer, en l'art de les paraules!» HAHAHAHA! Ets un crac!

Apunt lingüístic per al XeXu: empolainar és transitiu, és a dir, que admet complements directes. Si en Pere empolaina la filla, en Pere l'empolaina; i si en Pere s'empolaina ell mateix, ell s'empolaina. És, per exemple, com vestir.

GEMMA ha dit...

Bona empolainada Estrip!

Jordi Casanovas ha dit...

Ara que ho penso no n'he tingut mai de polaines...

fada ha dit...

Bravo!! Has fet una recerca etimològica i morfològica genial: se't felicita. Ja m'agradaria a mi tenir alumnes avançats com tu ;)

Deric ha dit...

Tot està relacionat!
Per cert, jo tampoc he tingut mai polaines... per què no sé què són!

Déjà vie ha dit...

jajajajaja si vols, fins i tot pots trobar-hi una relacio amb gairebé tot. Com akella teoria q coneixm a tothom en el mon passant com a maxim per 9 persones (o eren 7, o 5?).
M'agrdat molt el teu post. M'ha fet somriure. ;)

kweilan ha dit...

Empolainar no havia sentit mai. Molt bo!

estrip ha dit...

Llegeixo uns comentaris molt ben empolainats! gràcies per venir!

berta ha dit...

Molt interessant i divertit el post i també els comentaris. M'ho he passat molt bé... Gràcies Núr per l'aclariment! en Xexu ja em feia ballar el cap...

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...