A mida que es va buidant van quedant les parets impregnades d’un color més suau, que tenyeixen la transparència. Nou i amb frescor ha nascut per destenyir i posar en evidència la seva contradicció. La vellesa l’ha fet més jove, assaboreix el petons. No dibuixa més somriures ni els fa més bonics perquè tots els somriures són bonics en la seva essència. Un licor que no embriaga ni que en fem d’ell una rutina.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
- En Jan no em va dir que avui feia una festa a casa seva, sinó no li hauria demanat les claus per passar la nit amb la Gina. Ostres i ara q... -
Aquesta setmana ens ha visitat el dia de la música, us deixo aquesta meravella de missatge musical:
-
Per tenir un bon son i un bon començament d'octubre: Cançó de bressol Bruixeta la non-non, amb caputxeta blanca. Hi ha una finestra als ...
10 comentaris:
És un enigma? Una endevinalla? Ah! Ja veig una metàfora... ara no sé... hi pensaré!
Ostres! La vida!!! Anar-la assaborint sense embriagar-nos ni caure en la rutina...
potser vaig mal encaminada!
Ai, xiquet... els dies plujosos t'inspiren però molt, molt, eh? :-)
I tan trista que em posen a mi...
La vellesa l'ha fet més jove, assaboreix els petons...
tots els somriures són bonics en la seva essència...
ÉS PRECIÓS!!!
Potser el fet de viure és com el licor. I tots vivim de maneres diferents, tots prendem del nostre licor.
*Sànset*
La vellesa l'ha fet més jove...
Aquesta frase em té hipnotitzada :-)
sens dubte el millor licor
El pas del temps?
Jo com l'Assumpta:
la vellesa l'ha fet més jove...
no me la trec del cap.
No em lliga ni amb la vida ni amb el pas del temps... o potser no ho sé veure.
La vida que et queda, com més anys tens menys vida et queda?
Jo ho interpreto com quelcom molt, molt positiu: la vellesa li ha donat més ganes de viure!!
A la vellesa li ha tornat la il·lusió! :-)
La frase és tan bella en si mateixa, és genial!!
Publica un comentari a l'entrada