A mida que es va buidant van quedant les parets impregnades d’un color més suau, que tenyeixen la transparència. Nou i amb frescor ha nascut per destenyir i posar en evidència la seva contradicció. La vellesa l’ha fet més jove, assaboreix el petons. No dibuixa més somriures ni els fa més bonics perquè tots els somriures són bonics en la seva essència. Un licor que no embriaga ni que en fem d’ell una rutina.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona el piano , la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ress...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Vaig dur la cadira i la corda al riu. La corda, jo i la cadira lligats damunt la sorra, mirant com baixa l'aigua cap a la mar. Un amor ...
10 comentaris:
És un enigma? Una endevinalla? Ah! Ja veig una metàfora... ara no sé... hi pensaré!
Ostres! La vida!!! Anar-la assaborint sense embriagar-nos ni caure en la rutina...
potser vaig mal encaminada!
Ai, xiquet... els dies plujosos t'inspiren però molt, molt, eh? :-)
I tan trista que em posen a mi...
La vellesa l'ha fet més jove, assaboreix els petons...
tots els somriures són bonics en la seva essència...
ÉS PRECIÓS!!!
Potser el fet de viure és com el licor. I tots vivim de maneres diferents, tots prendem del nostre licor.
*Sànset*
La vellesa l'ha fet més jove...
Aquesta frase em té hipnotitzada :-)
sens dubte el millor licor
El pas del temps?
Jo com l'Assumpta:
la vellesa l'ha fet més jove...
no me la trec del cap.
No em lliga ni amb la vida ni amb el pas del temps... o potser no ho sé veure.
La vida que et queda, com més anys tens menys vida et queda?
Jo ho interpreto com quelcom molt, molt positiu: la vellesa li ha donat més ganes de viure!!
A la vellesa li ha tornat la il·lusió! :-)
La frase és tan bella en si mateixa, és genial!!
Publica un comentari a l'entrada