dilluns, 1 de març del 2010

posta

El groc-taronja de la posta que s'amaga rera la muntanya, embelleix el plataners podats per l'hivern que ressegueixen el camí a banda i banda. A mida que t'apropes en aquest oasi de llum que disminueix, sents com t'endinses en el paisatge d'un instant. A l'Oest el turó enlluerna, i amb la lentitud, els pensaments sobrants fugen, i fan també la seva posta. Aleshores només et quedes tu i et pots mirar endins sense enlluernar-te.

12 comentaris:

Rita ha dit...

i veure el poeta que ets... :-)

neus ha dit...

és molt maco això que expliques Estrip.
Una abraçada!

Assumpta ha dit...

Ostres!!! Quan escrius "així" jo em quedo sense paraules, només em puc admirar i prou :-))

Sergi ha dit...

Sí, estic d'acord amb l'Assumpta. Fer un comentari sobre el text seria desvirtuar-lo.

Carme Rosanas ha dit...

:) xxxxxxssst!

Joana ha dit...

I quedar-te amb un somriure als llavis...

Josep ha dit...

Avui sí, avui m'ha agradat.

sargantana ha dit...

precios...

estrip ha dit...

gràcies per les vostres paraules. Celebro molt que us agradi.

La veritat es que a vegades veus paisatges realment inspiradors. Concretament aquesta, d'Arbúcies a Hostalrich, amb el Sol amagant-se rera el Montseny, espectacular.

fada ha dit...

:0 !!!! Sublim.

Judith ha dit...

És preciós...

destino ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...