Caminant a ombra de fado,
per la ciutat antiga
bressol de ciències i de lletres,
el Sol és química pura
i els estels,
poetesses que em miren.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
15 comentaris:
ummmm... els fados... em creuràs si et dic que tot ahir vaig estar escoltant fados?
un post deliciós.
i tant que et crec!
jo els vaig escoltar també i en directe en una tasquinha,
A l'Alfama? Ummmm tot un plaer...
Gaudeix-los molt!
Nen i alguna Portuguesa ben morena.
i t'inspiren i tot...
així era portugal... en vas tenir ben intrigats. Un lloc molt bonic envoltat de nostàlgia, com els fados.
((((...que això ja ho havia escrit i esborrat, però sóc molt curiosa i ho torno a escriure......que lo de ser millor és per tenir un mes de vacances???....bé, que no cal que contestis, però ho havia de preguntar que em vaig quedar amb algunes intrigues, i avui només n'he resolt una: la del destí))))))
bona nit!
jeje, aquest any vaig anar un dia a la tarda a un bar que el tenia un portuguès i el paio s'emocionava amb els fados. Tenia allò, com se diu? Saudade?
rita, Coimbra.
striper, moltes i ben morenes!
jc, si es pot dir així.
bruixoleta, era portugal, si.
jordi moreno, si senyor, saudade. Diuen els portuguesos que aquesta paraula no té traducció a cap idioma.
Bon punk portuguès, també!
els carrers estrets de la part antiga de les ciutats és un dels millors records que m'emporto dels viatges
Mmmm quins records m'ha evocat la imatge d'aquests carrers enfilats :-)
Una de les ciutats que no em faria res tornar a visitar...
(((no sé per què vaig preguntar res, si ja sabia que no em diries ni pio...aquí, al final, ja ens nem coneixent tots :-P)))
Llegir qualsevol filòsof en qualsevol moment pot ajudar. Ara bé, Nietzsche a vegades sembla aprlar-te directament, sense embuts, tot i que sempre la seva narrativa sigui una metàfora contínua. Davant els embolics, sempre va bé una mica de pensament del bo ^^
bruixoleta, jeje, així és més bonic tot.
tals, pensament del bo! per exemple Salvat-Papasseït?
Portugal.. quina meravella. I la calorosa Lisboa amb la marinadeta Tejo amunt... Et recomano Requiem d'Antonio Tabucchi, un dia a la Lisboa de Pessoa i tarda surrealista al cementiri Dos Prazeres.
Bones vacances!!
Publica un comentari a l'entrada