Com que les tardes son llargues, un passeig pel port ha estat una bona idea. L’olor de les barques acabades d’amarrar, de peix i de la sal, de benzina també. Un mariner acabant de netejar, es posa bé la gorra abans de tocar terra. És mira la barca com donant-li les gràcies i gira cua. Abans d’enfilar-se a la moto, va fins avall del port, fins el far, s’asseu sota la llum i s’encén un cigar. Mira l’horitzó amb ulls vidriosos i pell resseca, escampa el fum entre el raig del far, que el deforma i el converteix en boira. Així fins quasi cremar-se els dits. S’aixeca ara decidit, amb pas ferm va fins on ha deixat la moto, i desapareix rera la llotja. Aleshores m’acosto al far, i també m’hi assec, és com si sentís els seus pensaments. Sense voler poso la mà entre unes pedres, i noto el tacte d’un paper, el trec. Potser el mariner, se l’ha deixat o potser ja porta aquí molt de temps, qui sap. Miro que hi ha escrit:
Plora l’aire
i plora el cel,
plora la terra
i un estel
plora el mar,
i la donzella,
plora d’enyorança
i ploro amb ella.
Ho tens tot i no tens res,
res no sents i et sents de tot,
és només per un sol bes.
Em consola aquest vers,
que espera, sol a port,
la llum del far, el teu record.
17 comentaris:
M'agraden aquests paperets que de tant en tant et trobes... ;)
Si trobessis tants cèntims com poemes et trobes, series ric, tu, eh?
Jo crec que lo dels versos que trobes son com els libres que es lliberan.
No sabria dir-te què trobo més bonic, si el poema o la descripció que fas del port i el mariner...
Tenim sort que tu et trobes aquests poemes i ens els fas arribar, jo no me'n trobo mai cap, ni en paperets, ni dins el meu cap. Els treguis d'on els treguis tu, sempre fan bo de llegir-los.
rita, a mi també m'agraden, tinc sort de trobar-los.
nuri, estaria bé també.
striper, ah, deu seu això doncs.
elur, gràcies, una cosa sense l'altre no pot ser.
xexu, merci, compartir es bonic.
L'entrada, la descripció del passeig pel port i la visió del mariner m'han encantat, prò llavors he llegit el poema i m'ha semblat preciós...
Olé! Tarda d'estiu a la vora del mar... mmmm... :)
just el que he pensat quan he acabat d'enviar el comentari, però... si no haguéssis trobat el poema el post continuaria siguent preciós.
fins i tot puc sentir l'olor a mar, m'ha agradat molt el post d'avui.
Encantador i encisador... sóc de muntanya, però m'acabes de portar a la serenor de la platja en menys de 5 minuts... gràcies!!
és un dels paperets que més m'ha agradat i a la vegada el trobo tan trist...És d'aquells escrits que arriben al fons de no sé on. Dec ser jo, que porto la nostàlgia dintre, i entre el mar i els plors, la remouen. Molt bonic sí, la descripció i el poema
Estrip, poeta-mariner, m'has robat el cor. Després d'uns quants dies d'absència, el teu post és una bonica benvinguda. Un petó.
ostres que bucòlic o romàntic com vulguis dir-lo la troballa d'aquest paper, no?
que bonic....
núr, em fas content!
elur, merci. És que el pensaments també queden gravets al bloc eh!
déjà, i la sal als ulls eh!
instints, jo també sóc de muntanya. Però una cosa no treu l'altre, no?
bruixoleta, merci. Tens nostàlgia?
fada, eps, lladre de cors no sóc. Una abraçada màgica!
eva, l'atzar és bucòlic a vegades.
nano, jo tampoc en sóc ja el motiu.
gràcies de totes formes.
el teu comentari al meu relat conjunt no és el blog.
el cor.
Publica un comentari a l'entrada