"L'Amat i l'Amor vingueren a veure l'Amic, que dormia. L'Amat cridà el seu Amic, i l'Amor el despertà. I l'Amic obeí l'Amor, i respongué al seu Amat."
Ramon Llull, 277-Llibre d'Amic i Amat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
11 comentaris:
oooh, feia molt que no ens recordaves Llull!
una delícia de cita!
Per anar-se'n a dormir és perfecta... a veure si m'adormo i a mi també em vénen a despertar.
La poesia quin cosa mes bionica!!
Sembla mentida que aquest home ja tingués les coses tan clares a aquella època. Vaja, tenir-les clares encara, però escriure-les...!
preciós per a començar el dia! sobretot quan ja m'han despertat tots quatre junts: l'Amic, l'Amat i l'Amor... i el despertador! ains...
He pensat el mateix que Rits! :-)
Una cita preciosa :-)
I com interpretar-ho, l'amic... l'amor...cites fantàstiques dels grans de casa nostra...
Amat, Amor, Amic... excel.lents aliats!
ja deia jo que em sonava això... de l'institut!! Bo bo!!
Una bèstia de la paraula. Pocs aconsegueixen igualar-ho, cap superar-lo.
gràcies Amics pel bon despertar!!!
Publica un comentari a l'entrada